Tot just la darrera felicitació nadalenca posada dins el sobre. Demà aniré als senyors de Correus perquè les facin arribar a qui jo els digui. No em barrufen gaire a mi aquestes festes. Potser per això, entre tanta hipocresia, entre tot aquesta febre de gastar i gastar, viure en l’anacronisme d’una targeta amb un poema maldestre, existir en la ferma voluntat de no abandonar el costum de fer saber als altres que hi sóc en forma de vers, humil, però sincer. Néixer cada any per un nom més afegit a la llista de noms a regraciar.
t’he dixat un encàrrec al meu bloc
David, no he rebut mai una felicitació en forma de vers… espero, sóc moooolt pacient!
Em quedo amb la teva frase: No abandonar el costum de fer saber als altres que hi sóc en forma de vers, humil, però sincer.
Petons nadalencs
Gràcies per la felicitació, que ara mateix m’acompanya a corunya, molts recordas i ànim amb el braç!!!