Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 5 de març de 2008

MURAKAMIEM-NOS

Un  dels autors que darrerament m’he empassat amb fam devoradora, és l’Haruki Murakami. Una amiga me’n va deixar un llibre i ja no vaig poder parar. La seva prosa és d’una eficàcia absoluta. Tensa l’arc. Quan et penses que et sortirà per un carrer, et surt per un altre. Hi ha una precisió poètica en la descripció dels moviments dels seus personatges: quan mengen, quan dormen, quan preparen el te… Tots estan arrelats a una dimensió tel·lúrica que els fa purs, veritables. La confrontació d’aquesta puresa contra el món que els envolta -amenaçador, cruel- comporta una lluita on la fricció es transforma en bellesa. En la intersecció d’ambdós realitats, el sexe. Una manera de relacionar-se, de competir. D’estimar també.

Possiblement la situació de xoc que pateix avui en dia el Japó entre la seva tradició i el món occidental, en els llibres de Murakami, es veu perfectament. Malgrat el seu estil proper a la novel·la americana -la mestria en els diàlegs de Hemingway, la capacitat evocadora de Sallinger; fins i tot aquella falsa innocència de la millor McCullers- hi ha una connexió molt subtil amb la poesia neta, breu, de la millor tradició nipona. Amb tot, no és perceptible. Murakami no renuncia a les grans escenes, però a l’hora ho sustenta amb aquesta brisa de joncs vinclats, amb la puresa dels núvols que desgasten el cel.

Se’m fa difícil recomanar un llibre per introduir-se a Murakami. En tot cas, deixant de banda la monumental Crónica del pájaro que da cuerda al mundo (haurem d’esperar el 2009 per llegir-la en català, però Tusquets l’ha reeditat en format butxaca) -hi he pensat llegint un passatge on l’excel·lent Home manuscrit de Baixauli també en parlava d’aquest pou, necessari per escriure- a mi em va impactar molt L’amant perillosa. Al sud de la frontera, a l’oest del sol. Molt bona també Kafka a la platja. Menors Tòquio Blues i El meu amor Sputnik. Tot just en vaig comprar ahir, el darrer que s’ha publicat en català, el recull de contes El salze cec i la dona adormida. En català i en castellà, encara hi ha força títols inèdits. Es poden llegir en anglès amb facilitat.

Per cert, avui a les 19:30 a la Casa Àsia de Barcelona, l’Albert Nolla, traductor al català de Murakami, farà una xerrada sobre l’autor. Una bona manera d’introduir-se al món murakamià o aprendre’n alguna cosa nova. Murakamiem-nos, va.

Entrevista amb Murakami



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent