Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 23 d'agost de 2005

METRO

Dret, davant la porta del metro, veig el meu reflex fora del vagó. Si a fora hi ha llum, tot ell desapareix. Si per contra, la fosca tinta el defora, torno com per art de màgia. Amb la llum sóc Ell, el de dins: el que pensa, el que escriu, el que riu i el que tem. En penombra sóc Jo, el de fora: el que indefens i ferit, la penombra arrossega i rebat contra tot de somnis que s’esberlen just sortir d’una parada i arribar a una altra.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent