MÉS ENLLÀ
Els dos o tres amics no virtuals que llegeixen aquest bloc a vegades m’ho han comentat: "¿ i no et fa cosa parlar de temes personals de manera tan oberta?".
La meva resposta sempre és la mateixa: puc escriure sobre mi mateix amb un grau de despullament molt i molt gran, però en darrera instància i per damunt de tot, tinc molt clar que estic fent literatura.
Una literatura emparentada directament amb un personatge que se m’imposa com a protagonista -jo mateix- del qual n’extrec les seves vivències per reelaborar-les i confegir-ne un producte literari d’unes característiques concretes.
No vull dir amb això que allò que escrigui sigui fals -que ho podria ser i no hauria de justificar-me pas- però deixant de banda veracitats o llicències literàries, crec que la missió de tot aquell que escriu és commoure, fer que la història, real o inventada, arribi al lector amb una determinada força.
Fa unes setmanes, Pere Gimferrer, a ran de la publicació dels seus darrers llbres, contestava de la següent manera a la pregunta, si no sentia certa por que aquests llibres fossin llegits com meres xafarderies de la seva vida:
"No ho crec. Si passa això, ha fallat alguna cosa, o el lector o jo o tots dos, perquè en principi un text literari, si té entitat com a tal, imposa la seva realitat (…) És alguna cosa que es troba més enllà d’estar o no identificat amb la realitat, perquè has creat una realitat literària i lingüística que s’imposa al lector.
Ho subscric.
Escriu que jo et llegueixo.
Els teus textos poden ser reals o no però m’graden.
Gràcies!