MECÀNICS
De vegades, no cal massa cosa.
Unes cerveses en una taula rodona on s’hi asseu i s’hi aixeca qui vol.
Deixar fer-se venir quarts de deu.
Fer el ronso per tornar al pis on dorms aquests dies.
Deixar-te convidar, novament, a sopar.
Un caldo amb colzets. Una ampolla de vi que talla de negre, abans de gasosa. Torrades de pa amb espinacs i formatge fos. Una mandarina.
La cortina que procura que l’escalfor del radiador no marxi, ni l’escalfor de les coses que ens diem així per passar l’estona i l’amistat.
Sona "Conxita" per tot l’àmbit que som.
I em dieu que no oblidi allò que va dir Foix:
Res no s’acaba i tot comença
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat…
I la nit també pot ser aquest gat que no parla.
Que s’ho mira tot, però que no parla.
TOT N’ÉS PLE
Quantes roselles al prat de la vila
Tot n’és ple
…i quants ocells que fan ombra a l’ermita
Tot n’és ple
Quantes estrelles quan l’agost s’apaga
Tot n’és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n’és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
Tot n’és ple
Quanta fruita d’olor darrere el claustre
Tot n’és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
Tot n’és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
Tot n’és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
Tot n’és ple
Quants avions que passen sobre casa
Tot n’és ple
Quantes gavines amb claror d’exili
Tot n’és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
Tot n’és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
Tot n’és ple
Quantes noies vestides de nuesa
Tot n’és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
Tot n’és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
Tot n’és ple
Quantes donzelles que ploren, a l’alba
Tot n’és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
Tot n’és ple
Quanta gent trista per la carretera
Tot n’és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
Tot n’és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
Tot n’és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
Tot n’és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
Tot n’és ple
…i quantes meretrius a l’altra plana
Tot n’és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
Tot n’és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
Tot n’és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
Tot n’és ple
Quants cors gements al fosc de la brossalla
Tot n’és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
Tot n’és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
Tot n’és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
Tot n’és ple
Quanta foscor amb tants d’ocells de presa
Tot n’és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
Tot n’és ple
Quantes platges amb fressa de garatges
Tot n’és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
Tot n’és ple
Quants peixos morts vençuts per la vellesa
Tot n’és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
Tot n’és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n’és ple
Quants estendards airejats per les pluges
Tot n’és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
Tot n’és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Tot n’és ple
Quanta flor roja al braç de l’estrangera
Tot n’és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
Tot n’és ple
Quants homenets amb aire de femella
Tot n’és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
Tot n’és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
Tot n’és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
Tot n’és ple
Quantes cases obertes als sapastres
Tot n’és ple
Quantes portes tancades als poetes
Tot n’és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
Tot n’és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
Tot n’és ple
J,V.Foix