En el món actual costa d’entendre una personalitat com la de Jordi Sarsanedas. Avui, en gairebé tots els camps, estem acostumats que qualsevol venedor de fum ens engalipi amb els seus encantaments de serps plens de coloraines. Res no pesa. Tot és façana. Tothom vol fer d’escriptor. Ben pocs volen patir la soledat de trobar-se davant un full de paper. Cal afegir a tot plegat, el fet de viure en el país que vivim. Un país incomplet. Un país construït per persones que un moment donat han hagut d’arremangar-se i demanar: "Què s’ha de fer?"
No ens enganyem, no hi ha res acabat. Però ara ja ningú no crida. Ningú no s’exclama. Jordi Sarsanedas, com molts altres, va cridar ben fort. I va cridar quan aquest fet no era sancionat amb la indiferència, sinó amb la garrotada o fins i tot amb la presó. Jordi Sarsanedas va sortir al carrer, va observar què mancava i, entre poema i poema, entre conte i conte, s’hi va posar sense fer soroll, sense esperar cobrar res com no fos el nostre homenatge a la seva obra i a la seva personalitat.
Ahir al Teatre Nacional de Catalunya, es va posar el colofó a l’homenatge, commemorant el primer aniversari del seu decés, a la figura d’un dels patriarques de la nostra cultura. Oriol Broggi confegí un bell espectacle teatral, on la paraula fou la protagonista. Llegiren el Joan Rendé, la Montserrat Abelló i el Carles Torner, emocionants, sentides les seves paraules per qui va ser el seu mestre.
Ho va escriure el mateix Sarsanedas al llibre de contes Una discreta venjança:
"(…) un xicot esprimatxat, amb la trompeta, el clarinet o el saxo, sota l’aixella, que baixa l’escala fins al soterrani, on els músics del local comencen a tocar, encara sense escalf, i ell, amb la timidesa només mig vençuda, pregunta: May I join in? Que m’hi puc afegir? Els qui escrivim, els qui tenim la gosadia de publicar o de pretendre publicar allò que escrivim, som sempre, oi?, algú que pregunta: May I join in? Que m’hi puc afegir? I ho pregunto a Pere Calders, a Salvador Espriu, a Txèkhov, a Salinger, a Guy de Maupassant, a Kafka…"
I jo ho pregunto al mestre Sarsanedas: May I join in?