MARIA DE LA CONVERGÈNCIA
A la Maria de la Convergència no li agrada veure els polítics dir-se el nom del porc en públic. Des de petita li ensenyaren que els draps bruts es renten a casa. Què no li poden donar un ministeri al Duran perquè estigui calladet? O millor encara, per què no li fan un ministeri a mida?
La Maria de la Convergència es va emocionar amb la jugada del Mas amb l’Estatut, però amb el temps, el Mas ha perdut pistonada. No sap per on va. El veu més com un firaire que ha recollit el poc que quedava, que no pas un polític de veritat. Massa somriure, massa pentinat. Refundar el catalanisme? Que es deixin de punyetes! Tornar a guanyar és el que han de fer. Llavors sí que les coses rutllaven.
Damunt la televisió, la Maria de la Convergència veu la fotografia del seu marit i ella amb el president Pujol al Pedraforca. Té un dit de pols. Normalment hi passava la camussa cada dia però després de les declaracions de l’altre dia… El President, el Nostre, el de Debò, el Molt Honorable, incitant a la Caleborroca! Com ens hem de veure, Verge Santa!
Avui ha trucat al gran. Ara s’ha asserenat, però quan era jovenet, l’havien hagut de treure de més d’un calabós: que si pedrades a la Guàrdia Civil, que si manifestacions que acabaven en punxa… "Nen, això que en diuen sobiranisme, és el mateix que allò de la independència que cridàveu tu i els teus amics peluts?", l’hi ha preguntat.
El gran (hipotecat, enfillat, ajuntat, desajuntat i tornat a ajuntar) li diu que sí però no, mama. La Maria de la Convergència no entén res, pregunta si aquest cap de setmana tampoc podrà veure als seus néts i s’oblida a propòsit de preguntar per la seva estimadíssima nora.