Els dies i les dones

David Figueres

MACARRONS

Fer festa en dilluns m’agrada. Despertar-te amb Ràdio Celobert i els glu-glu de dutxes que desentumeixen güiquends incrustats a la pell; dringar de cafès amb llet apressats. Criatures que ja demanen el seu primer àpat… Girar-se i planxar l’altra orella amb un somrís tot edredó confortable.

Aixecar-se a una hora ben galdosa, de quan la cridòria dels nens del col·legi de la placeta endrapen l’entrepà, per exemple. Engegar l’ordinador. Llençar la xarxa al mar internàutic. Riure amb la darrera atzagaiada del Vendrell. Mails: dels dos articles, un passa, l’altra s’haurà d’escurçar a la meitat. Un oferta per allargar el meu penis. Una oferta per escurçar la meva ansietat. No, no he pensat que la taxidèrmia sigui una professió de futur.

La dutxa, llarga; l’esmorzar lent, a ritme de llàgrimes de nescafè diluint-se en l’ocre giratori de la tassa. Un panet. Una mandarina. Estendre una maquinada de roba. Un mitjó enredat entre els llençols que se suïcida. Acompanyo el sentiment de la parella. Ho passarem plegats, tot el que s’hagi de passar. Sortir al carrer que es fet de sol, avui, i de núvols esperant una destinació segura.

Al forn, una de quart. A la farmàcia, fluimicil, que tinc mocs i no volen sortir ni a la de tres. Estirat al sofà llegint fins que em vingui la gana. Temptacions de Chet Baker o de Miles Davis. Res de Llach, massa potinejat aquests dies. Quan la música és a l’estómac, atacar la cuina. Desfer una hamburguesa, fregir-la i reservar-la. Escaldar tres o quatre tomaques, pelar-ne la pell, treure’n les llavors. Trossejar-les i a la paella amb l’oli de la carn, un pessic de sal, un pensament de sucre. Una olla: aigua, sal i els macarrons. Afegir l’hamburguesa a la tomaca.

Tot davant la tele. El Peris que diu que la Cinta no li deixa la nena. La Phibi que avui es veu que es casava. La senyora Sagitario que-me-mires-la-salut-que-el-amor-ya-lo-tengo-la-mar-de-bien a cops de tarot. Una Coronita ben freda. Cafè, copa, puret. El món gira, els dies passen i tinc tota a tarda per pensar-hi, o no.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent