Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 10 de maig de 2006

LLEGIM

Els qui amb més o menys fortuna, assiduïtat o professionalitat, ens dediquem a això d’escriure, moltes vegades oblidem que per damunt de tot, escrivim per ser llegits.

Al plaer de fer lliscar les lletres pel paper o per la pantalla, saber-nos acabats en allò que confegim només quan els ulls dels qui ens llegeixen faran el seu judici inapel·lable, fulminant, inconstestable.

Davant l’opció que algú em pagués per escriure o per llegir, sense cap mena de dubte, jo triaria la segona. Potser faig trampa perquè en darrer terme, també s’escriu quan es llegeix i viceversa, també llegim, amb una intensitat més bsoluta i aclaparadora, probablement, mentre escrivim.

Al capdavall no es pot estar més d’acord amb Gil de Biedma quan deia que ell es pensava que volia ser poeta quan el fons el què volia ser, potser com tots, era poema. És a dir, que els nostres fulls, digitals o no, s’empeltin directament de Foix, de Dickinson, d’Stendhal, de Ferrater, de Lessing, de Pedrolo o de Sebald.

Escrivim pequè llegim. Llegim perquè algú altre va escriure i aquest algú altre, en el seu moment, també va llegir. Inacabable cadena. Simbiosi eterna. "Plaers solitaris, vicis compartits", en dirà Montserrat Roig.

Totes aquestes coses pensava mentre posava el llibre que creia indispensable a la lleixa dels llibres pendents; llegia el que havien escrit en una pissarra d’altres lectors; m’evadia del brogit urbà col·locant-me de lletra o feia capcinades en un esplèndid sofà després de veure unes quantes polaroids amb rostres amics.

Totes aquestes coses podeu experimentar, vosaltres també, fins el dia 17 d’aquest mes si s’arribeu a la subtílissima exposició "Llegim" al Palau Moja de Barcelona, comissiarada per l’Ada Castells i promoguda per la ILC. Una petita gran lectura de la lectura, sens dubte.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent