Els dies i les dones

Fa cinc minuts que em passejava passadís amunt i avall vestit amb la roba que portaré demà. Faig patxoca davant el mirall. Tot correcte. Després de refer el guió -és el que té haver-t’ho de fer tot tu-, memoritzar les quatre darreres indicacions i revisar que tot estigui a punt, tant l’Eva com jo estem preparats per morir d’èxit, demà.

Fa gairebé un any que patollem amb aquests textos i amb aquest espectacle. Va néixer com un encàrrec que al final no es concretà, però vam seguir endavant: ens ho havíem passat massa bé fent i refent les paraules d’aquests escriptors que han estat empresonats, com per arrufar-nos davant el primer contratemps.

Fa molts anys que conec l’Eva. És una gran actriu i una gran amiga. Després de compartir molts anys d’amistat, també en un encàrrec on jo havia de llegir uns poemes i ella m’havia de dirigir una mica, vam adonar-nos que a més d’entendren’s en la complicitat del dia a dia, ens enteníem confegint alguna cosa semblant al teatre. Va ser un agradable descobriment.

Han estat setmanes molt intenses. Ho hem girat tot del dret i del revés, però crec que hem bastit quelcom honest, quelcom que és de veritat. Demà vull passar-m’ho bé. Vull sentir com l’energia flueix, com ens compenetrem, com ens posem al servei dels qui sense atracar a ningú,  ni assassinar a ningú o estafar a ningú, són empresonats només per escriure allò que algú no vol sentir.

Les paraules no poden lluitar contra tants tirans arreu del món que fan omplir les presons d’escriptors, però poden fer visible allò que aquests mateixos tirans volen silenciar. Les paraules no poden fer tornar a casa tants innocents que tenen com a única arma una ploma, però poden deixar constància que un moment donat, en un lloc concret, es van cometre atrocitats, genocidis i hi va haver algú per a explicar-ho i per això mateix el van tancar.

Si avui veniu a les 22:00 al centre cívic Cotxeres Borrell de Barcelona, no espereu grans proclames ni discursos ni demagògies barates, no, hi veureu una actriu i un escriptor posat a actor circumstancial posant veu i gest a les paraules dels qui un dia es van trobar privats de llibertat i van tenir por i ho van voler explicar, no res més. Us hi esperem!