LES PEDRENYERES
Baixem a Ulldemolins a buscar una mona. Núvol altre cop. Agafem la pista que just comença abans d’arribar al Mas de l’Argany. No cal baixar tot el coll d’Albarca. Fa uns anys que la van asfaltar. M’hi havia pelat molts genolls quan era un camí de carro ple de pols. A l’estiu baixàvem al poble amb bicicleta des de Prades. A banda i banda, ametllers en flor. Degut al temps, les poncelles del tot esclatades, no llueixen del tot. Fina gradació de roses a blancs. Bellesa mòrbida. És té la sensació que els arbres, quan ningú no els veu, estosseguen en un mocadoret que taquen de sang.
A Ulldemolins no hi ha la invasió de gent que hi ha a Prades. Discutim sobre què és millor. Jo, la veritat, ara mateix prefereixo aquesta calma. En un aparador d’una botiga, veiem unes ampolles de vi. La Cooperativa de Sant Jaume Apòstol se n’ha posat a fer. No podia ser menys tractant-se del Priorat. "Les Pedrenyeres". En fan de blanc i de negre. En comprem una ampolla de cada.
Tots dos són vins de grau. Per dinar tastem el blanc. D’un temps ençà els blancs han començat a tenir importància. Es poden trobar autèntiques delícies en cellers de Vilalba dels Arcs o de Corbera d’Ebre. Vins untuosos, rodons, que deixen una llàgrima densa. Aromes d’ametlles i de fruites. Paladars de canyella. Defugen aquella insubstancialitat dels vins fets de qualsevol manera amb raïm de fer xampany.
Potser li faltava frescor, però en obrir-lo, acompanyant una amanida tèbia de xampinyons i fer giravoltar el líquid per la copa, ja veiem que la cosa promet. Les mateixa flors tubercoloses d’abans, les retrobem dins l’ampolla. Garnatxa blanca i macabeu Pica una mica la paladar. No ens podem resistir a fer un tall de mona, encabat de dinar. Comença a ploure lleument abans de posar el cafè al foc.