Els dies i les dones

Fins al 7 d’agost es pot veure al Museo del Palacio de Bellas Artes de Ciudad de México, l’exposició Frida Kahlo, 1907-2007. Homenaje nacional . Ambiciosa mostra, fins a la data la més completa, de la vida i obra de la pintora mexicana Frida Kahlo. Casada amb el també pintor Diego Rivera, la seva vida en comú fou tota una odissea marcada per les infidelitats mútues i per haver topat dos universos amb totes les seves constel·lacions, planetes i galàxies; incapaços de transigir o d’adaptar-se a una convivència en pau.

Malgrat que la mostra se centra en l’obra de la Kahlo, és indissociable la seva relació amb Rivera. Precisament enguany també se’n celebra el 50è aniversari de la seva mort. Poques parelles artístiques aconsegueixen amb la seva obra bastir un joc de miralls tan suggerent. De la grandiloqüència de Rivera abraçant totes les causes, als punyents autoretrats de la Kahlo foradada, trencada per la poliomielitis que patí i per l’accident d’autobús que li foradà la matriu entre d’altres dolences que l’acompanyaren tota la vida.

Famosa per mostrar-se amb borrissol sota el nas i fent gala d’una única cella, s’ha d’explicar que mostrar-se d’aquesta manera, era un signe de respectabilitat pels indígenes mexicans. Poder lluir aquesta pilositat era indicatiu que la seva família s’havia relacionat amb espanyols i per tant, haver aconseguit un rang més alt que no pas els altres indis, de natural, amb molt poc pèl al cos.

Per la Casa Azul la casa de Coyoacán que Rivera i Kahlo van compartir, ara convertida en museu, van passar bona part dels intel·lectuals i artistes de principis del segle XX. Tots van ser testimonis de la duresa amb què Diego Rivera tractava un no menys difícil Frida Kaho que sempre va necessitar afecte i estima. Un elefant, Rivera, que no tenia ulls més que per la seva obra i una coloma, Kahlo, que malgrat abocar-se a desprendre’s del seu dolor damunt les teles, mai va poder acabar d’aixecar el vol del tot.