Els dies i les dones

El poeta britànic P. B. Shelley afirmà que els poetes eren els legisladors no reconeguts del món. Si la frase s’enfila pel vessant romàntic, l’afirmació pot tenir alguna entitat. Si es pren com una consideració pragmàtica, la cosa adquireix proporcions una mica ridícules.

La frase de Shelley m’ha vingut al cap després de conèixer la notícia del nomenament del poeta Adam Manyé com a nou director territorial de Cultura de la Generalitat a Tarragona. Amb l’Adam hem compartit més d’una vetllada literària i la veritat, ni jo ni ell, em notat que aquesta facultat de fer-nos amb les regnes del globus terraqüi anés gaire amb el nostre tarannà.

L’Adam és un poeta d’obra condensada. De poemes compactes. Tinc el seu recull Finta, guanyador de l’edició del 2002 del premi Miquel de Palol de Girona, damunt la tauleta de nit dels llibres de poemes a rellegir una vegada i una altra. Lenta decantació de mots. Metrònom movent-se de manera continuada d’un lirisme opac a una exaltació tàctil, sensual.

Dubto que sigui per la seva condició de poeta que s’hagi encarregat a l’Adam fer-se amb aquesta responsabilitat, fa temps que a més dels seus brillants versos, l’Adam ha demostrat, al Camp de Tarragona, ésser un entusiasta movilitzador de diverses iniciatives culturals.

I és que segles després que Shelley deixés anar la seva sentència, un altre poeta, també britànic,W. H. Auden ja eximí el gremi a l’exercici de la demiúrgia quan va afirmar : L’expressió "els legisladors no reconeguts del món" descriu la policia secreta, no els poetes.

Felicitats i sort, Adam!