Els dies i les dones

David Figueres

LA VERITAT DEL CRIT

Acostar-se als poemes que conformem La núvia d’Europa, el darrer recull de Carles Torner, vol dir, en la majoria dels casos, topar-se amb una contundència colpidora. No hi ha lirismes fàcils. No hi ha edulcorants digestius. No us penseu, però, que Carles Torner entoma el joc de la frivolitat social. El que llegim són poemes, grans poemes. Despullats. Nus de qualsevol embolcall innecessari, la llum dels quals, la majoria de vegades, no s’entreveu si no compartim una mica de la perplexitat o de la indignació des de la qual foren escrits.

Des del primer poema, bellíssima i descarnada Marxa nupcial per a una difunta, (brillant recreació de la bella Marxa nupcial, que Salvat-Papasseit va escriure a principi de segle i a la qual  Ovidi Montllor posà veu), recordant el tràgic assassinat de la periodista russa Anna Politkòvskaia, ja veiem que no serà un viatge planer, assistir a aquest connubi. L’Europa que Carles Torner ens mostra, no és aquella Europa gresol de la civilització. És l’Europa que no pot ni sap trobar resposta a Vukovar, Sarajevo, Grozny, Srebrenica… Parts, encara que no ens agradin, que no ens remeten precisament a cap paratge idíl·lic fundacional. És l’Europa que els nostres dirigents amaguen sota l’estora. Estremidor Destraduir Europa.

Entre la boira d’aquesta decepció, però, hi ha lloc pel Salm. Els mites de la cultura juevo-cristiana tornen a impregnar el discurs com en altres reculls anteriors, també en aquest cas, sense cap indulgència. Pel Carles, possiblement sigui l’àmbit primigeni on tornar, on se sent còmode per tal de re-elaborar una vegada i una altra, allò que és d’abans com si sempre hagués estat d’ara. Un mirall referencial que mai no es cansa de tornar-nos imatges renovades. Ara mateix Jonàs o Baixeu de l’Arca, en són una mostra.

Moltíssimes presències habiten aquest recull, també. Ja em parlat d’Anna Politkòvskaia. Cal afegir-hi Maria-Mercè Marçal feta Rut desvetllada o la també desapareguda Yael Langella per partida doble. Primer en un dels poemes més bells del llibre La camioneta vermella i després en una versió que el poeta fa de L’onada i el salm 69. També un homenatge al mestre que li fou Jordi Sarsanedas al poema que clou el llibre Baula.

Més que un llibre de poemes, aquesta Núvia d’Europa, és un llibre de veus. De moltes veus que s’entrecreuen per teixir un fresc inquietant, que suscita preguntes, que llença contra els vidres d’aquesta postmodernitat hiperprotectora, tot un seguit de realitats que ens commouen per la seva desolació, per aquesta capacitat de fer del personatge que ens parla, un Heroi que es troba espectador de la ignomínia i que se sent impotent davant el fet que l’únic que pot fer, és deixar-ne constància poètica.

No hi està sol en aquesta travessa.  Un corifeu d’altres denunciants acompanyen a Torner: Joseph Brodsky, Enriqueta Lúnez, Pedro Tamen, Czeslaw Milosz tots, plegats “…contra la por, la veritat del crit”

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent