LA SALA BECKETT, SENTENCIADA? (II)
Hi ha dies que la mica de dots d’oracle que això d’observar la realitat -sigui quina sigui- amb un mínim de sentit crític et dóna, no els voldries per a res. Llegeixo a Cultura21 que de moment la Sala Beckett se salva del fet que se’ls desallotgi com a vulgars okupes. El fet que els senyors de Núñez i Navarro no presentessin la demanda dins dels 15 dies següents a la data de caducitat del contracte anual, de moment els salva els pèl. Respirem alleujats però cabrejats.
Del caràcter indefinit del contracte, tal i com els de la Beckett esgrimien, res de res. Ja ho vaig dir llavors i ho torno a dir ara: l’administració se n’està rentant les mans. La situació del teatre català és penosa. I no parlo de les obres que estan en cartell, ni de la qualitat de directors i intèrprets. Aplegueu-vos quatre persones, demaneu que algú us escrigui un text, munteu una companyia i com no tingueu algun actor que ha sortit a la tele, si teniu la sort de poder-la mostrar mitja dotzena de vegades, encara serà molt. Després, com allò del Hamlet, tota la resta és silenci.
La cultura del ciment és al teatre, la cultura dels grans espectacles produïts a fora pel l’abaltiment del personal, de l’absència de càstings, l’absència de sales que permetin mostrar els nous talents de la nostra escena i l’ostracisme reiterat del teatre català. La Sala Beckett és i ha estat, una olla del xup-xup del qual en sortien noves idees, noves propostes. No pot ser que se li giri de cara tothom i que no es prenguin mesures. Cal un gest. Un gest que ens permeti pensar que la cultura, encara pot tenir alguna consideració, que no es pot retallar com es fa amb el perfil de les nostres costes, el perfil de l’emoció que ens donen actors, directors, escenògrafs, il·luminadors o autors dalt una escena!
abans de tot, vull felicitar-te pel premi que t’han donat. No he llegit encara l’article, però estic segura que és molt bò. M’agrada molt el que escrius i com ho escrius.avui precisament llegia el que dius de la sala beckett; tens molta raó en tot i encara més en el paragraf que dius: ” aplegue-vos quatre persones, demaneu que algú escrigui un text, munteu una companyia i com no tingueu algun actor que ha sortit a la tele…” així mateix passa;
t’explicaré: cap al mes d’cotubre es va estrenar a la sala trono ” El projecte Alfa” de Biel Perelló; jo conec la gent que forma la companyia Viuda de iguana e Hijos i és aixó el que els hi passa: van ajuntar-se una colla d’actors, van demanar que els hi escrivissin un text, van formar compnayia, van buscar lloc per assajar… no vulguis saber la feinada!
a part de l’estrena a la sala Trono, la van representar a la Farinera del Clot dues vegades més. I aquí s’ha acabat per que els programadors de les sales de barcelona els diuen que els hi falten cares conegudes.
El projecte encara està en marxa…esperem que per fí ´trobin algú que s’arrisqui a donar oportunitats a gent que no ha sortit per la tele.
per això et dic que tens més raó que un sant!
No voldria deixar de dir-te que els teus versos m’agraden molt i els dius molt bé. n’hi ha un ” aquesta neu que cau”que cada vegade que l’escolto acabo plorant. ah! no et pensis que sóc una joveneta, tinc 65 anys però m’encanta el teu blog , una abraçada!