Els dies i les dones

El Departament de Cultura vol fer desaparèixer la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ras i curt. Segons els senyors que manen, cal aprimar l’administració. Massa organismes, massa punyetes. Res, senyors de les lletres, a partir de ja, obrim només una finestreta i tots a passar per l’adreçador.

Malament quan un país no sap distingir entre el que el converteix precisament en això, un país, i l’administració normal d’aquest mateix. Encara que el clima actual ens porta a posar-nos tots l’abric de l’acotar el cap, la bufanda del qui dia passa any empeny, de vegades cal saber quan toca posar-se la samarreta del no ens toqueu el que no sona i sortir al carrer per dir que no s’hi val a posar-ho tot al mateix cistell.

Aquest carrer, per la gent de les lletres, però, no és un carrer d’asfalt o llambordes. El nostre carrer és la pàgina en blanc. Ja sigui el blanc de la cel•lulosa, ja sigui el blanc dels píxels. El blanc. I a partir d’aquí, el guixarem amb mots que diguin que no pot ser que un organisme que ha passat tantes dificultats per afaiçonar-se, que ha estat orgull tenaç dels escriptors que se l’han feta seva generació a generació, que ha sabut evolucionar -malgrat els migrats recursos- endegant mil projectes engrescadors sempre al servei dels escriptors, de la literatura, de les lletres del país, s’esvaeixi així com així.

No pot ser que els senyors que manen tant vulguin portar tota la vida una taca a la corbata que els recordi, que amb la seva acció, els apropa massa perillosasment a aquella colla de militars que el 1939 ja van treure’s la ILC del damunt.

Per poder seguir amb més detall tota la qüestió, poder adherir-se a la causa i donar un cop de mà per impedir-ho, s’ha obert aquest bloc (que corri!).

Personalment us recomano la lectura de l’article del Jaume Subirana. En subscric cada coma.

Indignem-nos, lletraferis. Indignem-nos!