Els dies i les dones

David Figueres

LA AUDIENCIA NACIONAL O LA INQUISICIÓ CONTEMPORÀNIA

Desarticulada la Corona d’Aragó amb el trist Compromís de Casp i després d’expulsats jueus i moriscos de la península, els Reis Catòlics, fidels a la voluntat d’afaiçonar un estat que contemplés una sola religió, instauraren una nova variant de la Inquisició. Si anteriorment els inquisidors havien servit directament a Roma i eren, per tant, designats des d’allí, la nova modalitat apartava Roma de qualsevol decisió i eren els Reis qui designaven directament aquells que podien formar part del nou cos inquisitorial.

Si segles abans la inquisició havia perseguit l’heretgia, ara la persecució encara se cenyia contra aquells considerats heretges però amb la variant que la persecució deixava de ser un assumpte únic de l’Església i per tant l’Estat entrava a decidir mitjançant els famosos autos de fe qui era bo i qui no era bo per la moral de l’època.

En temps de la dictadura de Franco, el Tribunal de Orden Público (TOP) actuà a partir dels anys seixanta, contra tots aquells "delictes" anomenats polítics. La repressió i duresa de les sentències, deixant de banda el fet que es visqués en dictadura, actua reblant el clau amb voluntat d’exemplaritat de cara a la ciutadania, seguint els principis de la Inquisició.

Ja en democràcia, la institució de la Audiencia Nacional, malgrat ser creada com un element més de la judicatura, beu directament de la voluntat de tot estat repressor de la necessitat de valer-se de cossos especials que sota l’auspici de la legalitat -la de l’Església (com a pantalla) en època moderna i la del Poder Judicial, en l’època actual- actuen de manera independent amb repressió i amb voluntat de bastir un cànon de moral.

Els bascos i els catalans foren aviat els nous heretges de l’Espanya plural que preconitzava la Constitució del 78. D’aquesta manera es pretenia, com ja feren els Reis Catòlics, reprimir qualsevol dissidència sempre des de l’àmbit més estricte de la legalitat i sobretot erigint-se com el nou "Papus" contra tot aquell que gosés alçar la veu. Si abans eren les altres religions que podien posar en dubte el binomi Estat-Religió Catòlica, ara l’Espanya unitària i uniforme també tenia els seus enemics en forma de moviments que posen en dubte la unitat de l’Estat.

Amb la globalització, a l’Audiencia Nacional sembla que els ha sortit un altre enemic a batre: els moviments anti-sistema. Per endavant les meves reserves contra molts d’aquests col·lectius per qui un sedàs de plantejaments autèntics deixaria la meitat fora de joc. Amb tot, aixecar-se i escoltar per la ràdio que han detingut una noia a Sarrià de Ter i se li aplicat la llei anti-terrorista tan sols per la seva suposada vinculació a grups anarquistes italians i que serà traslladada a la Audiencia de Madrid, després de conèixer personalment persones que han passat per aquesta mateix mal tràngol, fa impossible contenir la indignació i manifestar-la.

Molt més quan en aquests moments el Poder Judicial amb temes com la recusació de magistrats al Tribunal Constitucional o la mateixa immisció de la Audiencia Nacional en el cas De Juana Chaos, no dóna gaire la sensació que vetlli per un estat de dret representatiu d’una democràcia madura i establerta com diuen que és la democràcia espanyola i posa en qüestió la necessitat de mantenir tota aquesta colla de super-jutges i super-fiscals que juguen a salvadors de la humanitat amb una mà i amb l’altra es passen la presumpció d’innocència pel raval dels calçotets.



  1. Agraeixo especialment el dossier del cas del diari Egunkaria.Bé, i el recorregut també.
    Sobre la situació t’envio una valoració que feia , i mirava d’explicar fa uns mesos:
    Deia:
    Estem a la societat de la informació i la comunicació; sabem com
    funcionen; podem exigir responsabilitat en el que són abusos. Penso que
    podríem començar per desvalorar el volum d’emissions fins que no
    canviïn les tendències del mitjans de comunicació mes generalitzats.

    (I aquí el detall que voldria ressaltar)
    Desvalorar el volum d’emissions a favor del pes dels enraonaments i els
    compromisos amb una democràcia bàsica, amb les capacitats humanes, i
    amb el que anomenaré dret a la vida quotidiana. Pot ser també fóra
    interessant tenir present que algunes de les eines retòriques d’aquesta
    manera de manar ataca directament als budells i a la gola. Ofeguen i
    provoquen fàstic. Ho he comprovat; no només m’ha passat a mi; hi ha
    persones que fins i tot voldrien donar-los el que vulguin només perquè
    callin i deixar de patir angoixa i ganes de vomitar. Crec que hem
    d’actuar sense tants miraments i fer servir una mica el nas, la pell,
    el tacte, i la intel·ligència.

    (T’envio el comentari: Raons contra la
    violència
    )

  2. I per això els espanyols deurien d’enviar de forma directa un governador elegit a Madrid per substituir a la Generalitat Catalana, com han fet d’encà tres cents anys.

    I s’estalviarien tindre que governar Catalunya a cop de Tribunal Santissim.

    Per què els catalans són minusvalids, disminuits i no entenen ni saben de governs, ni d’imperis. D’això els castellans en saben molt més i tenen més experiència.

Respon a smartinez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de No passaran! per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent