JOSEP M. TERRICABRAS NOU PRESIDENT DEL COMITÈ DE TRADUCCIONS I DRETS LINGÜÍSTICS DEL PEN INTERNACIONAL
En el marc del 74è Congrés Mundial del PEN que se celebra del 17 al 22 a la capital colombiana de Bogotà, Josep M. Terricabras, vocal de la Junta del PEN Català, ha estat elegit president del Comitè Internacional de Traduccions i Drets Lingüístics. Amb aquest nomenament, el PEN Català consolida el seu posicionament al capdavant dels centres PEN més actius i aconsegueix, un cop més, que Catalunya tingui un lloc privilegiat en un fòrum tant prestigiós com el PEN Internacional.
En el seu discurs de presentació, Terricabras ha marcat com a línies estratègiques d’actuació del comitè: la defensa de les llengües com el dret humà principal i primordial; el seguiment i ampliació de suports a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, promoguda pel PEN Català el 1996 i acceptada per molts governs d’arreu del món i traduïda a més de 15 llengües.
Dins el treball concret del comitè Terricabras aposta per continuar i estendre el projecte DIVERSITY de traduccions, explorar noves possibilitats junt amb el representant del PEN a Nacions Unides, així com expandir les activitats el comitè cap a zones del món actualment marginades, com per exemple el continent africà.
Des d’aquest bloc felicito el Josep Maria ben sincerament. Crec que Catalunya no pot tenir millor ambaixador al PEN Internacional.
Aprofito l’avinentesa per fer-vos saber que he obert un grup a Facebook per tal de difondre l’activitat del PEN Català. El grup es diu “Jo, sóc amic del PEN Català”. Hem plaurà molt que us hi apunteu.
Bona feina, i felicitacions.
Terricabras, com molta gent, teniu molta feina a defensar aquestes i altres coses importants, bàsiques.
Només puc afegir que caldria una acció ferma de plantada contra la necessitat de tanta feina civil en la defensa de drets bàsics. No sé com es pot fer, ni tinc gaire esperança contra el foment de la estupidesa política que permet la situació i reiteració de la situació. Però sí tinc clar que no hem d’aguantar que els governs facin feina contra les persones, que l’anem patint. I tot plegat obliga a un desgast continu sense aturador, sembla.
No desvaloro la tasca, és impressionant i necessària. Però crec que és moment de amenaçar governs, estats, i poders que estan actuant fa temps i impunement contra persones, pobles i drets.
Pot ser la impunitat amb que s’emparen les “raons d’estat” s’haurien de revisar. També el cinisme d’alguns representats i informadors alimentat a diari, diari, diari…. etc. També el passotisme de molts que es diuen ciutadans i no actuen com a tals.