Els dies i les dones

M’adhereixo a la campanya endegada pel col·lega Xavier Mir. Qualsevol proposta política als Països Catalans que permeti superar el partidisme sempre m’ha semblat digne de donar-hi suport.

Em sembla que som molts els que pensem que malgrat que després de la transició alguns van dir que fins a la data ja s’havia fet prou país i el que tocava ara era fer política, l’experiència ens ha ensenyat que són molts els camins pendents a empendre i molt el país encara per construir.

Almenys un país que pugui dir-se’n de manera absoluta, és a dir, amb un estat propi que estableixi un marc de relacions objectiu, d’acord amb les necessitats reals i sense filtres menystenidors.

Encar som lluny de tot plegat, però defallir quan encara no és té res, és com rendir-se sense presentar batalla. Em sento satisfet de començar el curs vestit amb l’armadura dels mots i disposat no a conquerir, sinó a convèncer.

Sort i endavant!