INOCULAT
Ho comentava aquí. Això dels blocs, a vegades, és una mica una eina del diable. Sense solta ni volta, el bloc quedava a mercè d’un personatge que se les empescava pel seu compte sense que jo hi pogués fer res. Només podent-ne ser un lector passiu. Un virus que ha durat vint entrades justes. Amb tot, els textos, no m’acaben de ser llunyans. Tenen la seva gràcia i tot. Què n’hauria de fer? Esborrar-los? Refer-los, si és que puc? Les opcions són moltes. La llibertat és una cosa massa perillosa per deixar-la en mans de la gent lliure, que deia aquell.
Sigui com sigui, finalment, he recuperat les regnes del meu altre bloc. Contabilitat bàsica, torna a estar sota control. O és que potser mai no hi havia estat mai del tot descontrolat? Qui o què, ha pogut mutar la paraula per oferir uns textos inquietants, posseïdors d’una estranya bellesa? D’un no sé què? Inquietant desconcert, rendir-nos davant el flux d’una literatura que no s’atura. Vint portals d’un personatge. Vint portals d’una memòria potser perduda o oblidada o deixada. Vint portals de desconcert. Vint portals de raons absolutes. O potser tot ha estat un engany? Potser aquest que ara tecleja hi té més relació de la que se suposa. Literatura, tot plegat?