Davant el centre comercial, un grup de nois pircingats, rastats i esparracats, es fan un
txiri, un
manyenyo, un
pitiflai de marihuana.
Un grup de pares, amb bosses i paquets nadalencs, se’ls miren amb despreci. Van cridant la canalla, que s’empaita i s’estomaca sense advertir cap perill. Així que els tenen tots aplegats, els volten com a les pel·lícules d’indis i vaquers, els nous colons de l’oest, posaven els seus carros per protegir-se dels
Sioux o dels
Txeroquis.
Els nens, dins el redol, comencen a treure ninots i joguines que els han donat després de berenar hamburgueses, patates fregides i refrescos. ¿Tan incauts són els pares que no veuen que, les cabelleres del xiquets, perillen tant o més en mans d’aquesta altra tribu infiltrada que té com a líder un pallasso idiota?
(acualització del meu bloc Contabilitat bàsica: Temps estranys)