Els dies i les dones

David Figueres

INDIS

Davant el centre comercial, un grup de nois pircingats, rastats i esparracats, es fan un txiri, un manyenyo, un pitiflai de marihuana.
 
Un grup de pares, amb bosses i paquets nadalencs, se’ls miren amb despreci. Van cridant la canalla, que s’empaita i s’estomaca sense advertir cap perill. Així que els tenen tots aplegats, els volten com a les pel·lícules d’indis i vaquers, els nous colons de l’oest, posaven els seus carros per protegir-se dels Sioux o dels Txeroquis.
 
Els nens, dins el redol, comencen a treure ninots i joguines que els han donat després de berenar hamburgueses, patates fregides i refrescos. ¿Tan incauts són els pares que no veuen que, les cabelleres del xiquets, perillen tant o més en mans d’aquesta altra tribu infiltrada que té com a líder un pallasso idiota?

(acualització del meu bloc Contabilitat bàsica: Temps estranys)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent