Els dies i les dones

David Figueres

ILLÒMAN

Sense més heretat patrimoni o pervindre

que la llengua on perdura el record d’una terra

que estim fins a la mort que vull plena de vida

assegut agraït al turó del quadern

cant illòman un mar on es banya la lluna

M’he enfrontat rescrivint revoltat a l’absurd

He trobat entre els llibres essència i sentit

Com un vent que remou amorós el pinar

L’Esperit ompl el cel d’una dantesca llum

Cal fer versos que ens obrin als altres i al món

No es pot viure tancat dins l’espai d’un poema

                                                                                            (Nura. Ponç Pons)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent