Els dies i les dones

Sense més heretat patrimoni o pervindre

que la llengua on perdura el record d’una terra

que estim fins a la mort que vull plena de vida

assegut agraït al turó del quadern

cant illòman un mar on es banya la lluna

M’he enfrontat rescrivint revoltat a l’absurd

He trobat entre els llibres essència i sentit

Com un vent que remou amorós el pinar

L’Esperit ompl el cel d’una dantesca llum

Cal fer versos que ens obrin als altres i al món

No es pot viure tancat dins l’espai d’un poema

                                                                                            (Nura. Ponç Pons)