Sona el telèfon fix després de dinar. Despenjo. “Digui?”. Una veu una mica esquerdada, desagradable, vulgar. “¿Oiga, que no vienen a la reunión?”. “Perdoni?”. “La reunión de padres, ¿vienen o no vienen?”.
Els explico que és possible que s’equivoquin de número. “Cómo?”. “Que em sembla que s’equivoca de número”. “Ah, pero no es el 93…” i efectivament és el meu.
“I usted no és el padre de la Iessi?”, contesto que no. “Ah, pués perdone” i penja.
Iessi, quina una n’has fet ara?
em fa gràcia aquest post, tot just ara que estic llegint Lolita
Doncs pots comptar, si t’has de fer la imatge del col·legi on va la Iessi per la veu que has sentit …