HORES DESESPERADES
Desconec l’abast de la capacitat irònica dels responsables de programar les pel·lícules a City Tv.
En tot cas aquest migdia, ens han obsequiat amb la brillant "Hores desesperades" de William Wyler.
Tres delinqüents escapats de la presó arriben a un barri residencial i segresten a una família que prenen com a hostatges sense que la policia ho sàpiga. Basada en una obra de teatre de Joseph Hayes que va tenir molt d’éxit a Broadway, a més de la descripció d’uns perfils psicològics que xoquen constantment, el film també és una clara crítica a l’american way of life.
Per aquesta família que té una vida rutinària, amb la muller servicial que fa de mestressa de casa, la filla que festeja, el nen que juga a beisbol i el marit que treballa en unes oficines, de sobte tot se’ls capgira amb la irrupció d’aquests tres personatges sense educació que revolver en mà se les campen per casa seva ordenant-los que no badin boca i posant en entredit aquesta vida amable i confortable que porten.
Demà, l’estatut entrarà al Congreso de los Diputados. S’han habilitat uns pupitres especials per asseure els representants catalans. Estic segur que per a molts espanyols aquests catalans -sobretot al Carlos/Cárod Rovira- els semblen els mateixos pròfugs cinematogràfics que entren dins la seva Nació Única i Indivisible i els diuen que han de fer i com s’han de comportar.
Que sàpiguen els qui pensin així, que aquests senyors representen en major o menor mesura, la voluntat de tot un poble. Que els seus revòlvers dialèctics només estan carregats amb bales de mots i que som molts els que d’aquestes "Hores desesperades" que falten fins que allò que ha de vertebrar el nostre futur s’expliqui ben explicat, volem passar a ser els qui expliquin a les generacions que vindran, que per aconseguir el que ara ells tenen, aquella lluita ens va fer viure "Els millors anys de la nostra vida".