GUST DE PARAULA SENSE DIR
Pròleg
Sols un lleuger, deshabitat perfum
d’albada amb aigües per despertar,
i el son ja es terra i la terra es fa
insomni petri, vet aquí el volum.
Aparegut de mi, sense resum
al pensament, estigmes a la mà,
truco -no te’n recordes- a l’envà
que em guarda dona conservada amb llum.
I llavors m’imvesteixo d’espectacle,
prenc amb els llavis fosos un bocí
de cervell fresc, quasi sortit d’estable,
sento un gust de paraula sense dir,
em llanço, caçador, cap a la fi
i excito l’interès d’un vell diable.
M´agrada trobar-me per casualitat amb poemes que no he llegit mai.
El blog Tinta xinesa també va recordar els 80 anys, tan ben portats, del poeta MÀRIUS SAMPERE.
Gràcies