GEOGRAFIES
Esmorzo a la terrassa d’un bar en una plaça cèntrica del lloc on he viscut tota la vida. Exercici estrany d’identificació. Parlo d’una clarividència que t’assalta quan et trobes en un entorn que coneixes, que et pertany, però en el qual el teu paper ja hi ha caducat del tot.
Entramat de carrers, de situacions, de llocs, fins i tot de persones, que conformen un conjunt aliè a la teva vida diària. A la contra, meravellar-te per l’entorn físic. Badar amb la bellesa tangible, falsament inalterada. Una estranya substitució de la vida moral per la vida arquitectònica, una mica com ser estranger a casa teva.
Una nova geografia humana bastida sobre una escenografia que cada vegada és més difusa i on els personatges hàbils per sentir-te a gust amb el que vas ser i allunyar-te d’aquest paper passiu que per circumstàncies normals i perfectament assumides ara adoptes, ja només pot trobar-se en l’evidència d’un passat. Sense nostàlgia, però ja tan sols en l’enrere.