Després d’anys de no fer-ho, torno a seguir les finals de la NBA. M’imagino que el fet que hi jugui el Pau Gasol, ha ablamat l’interès dels nostres mitjans per aquesta competició. Com a esportista, les gestes del Pau justifiquen la cobertura, com a ambaixador del nostres país, més aviat poc, per no dir gens. Cadascú és ben lliure de fer de català de la manera que cregui o li interessi més. O directament no fer-ne.
Boston i Los Ángeleso “Elei”, que en diuen els yankees, es veuen les cares. En la confrontació dels Lakers contra els Celtics, hi ha també la confrontació de dues maneres d’entendre el país americà. Per un part, els Estats Units irlandesos de la costa est, els que fugiren de la fam de l’illa i s’establiren. Els Estats Units catòlics, que feren president a JFK, que s’emocionen per Sant Patrici i que són bona part dels policies de ciutats com Nova York.
Per l’altra, la representació de la postmodernitat en una ciutat emblema d’aquesta marca (o potser ja postmarca?), com és L. A. La ciutat sense tradició de ciutat, la ciutat on tothom és de tot arreu menys de Los Ángeles, la ciutat del Golden State que va veure com l’acudit que un actor tant dolent com Ronald Reagan arribés a governador, va ser superat quan Conan va ocupar el mateix càrrec, anys després.
La ciutat de la fragmentació. La que ens mostraren Altman i Carver en els seus Short cuts, la que ens mostrà Paul Haggis a Crash.
Potser a finals dels vuitanta, quan ja es van enfrontar Celtics contra Lakers al 84, 85 i 87, la confrontació era encara més clara.
La blancor dels Bird o McHale, contrarestaven contra la foscor de Magic Jhonson o encara més, en la figura del convers a l’islamisme, Kareem Abdul Jabbar. La vella amèrica, contra la nova. Un presagi del que passaria més endavant. Un avenç de la globalització. De fet els Celtics prenen el seu nom directament del passat celta imprès dels irlandesos nou-vinguts. Els Lakers, en canvi, no van tenir problema, en aterrar a California, mantenint el nom que els identificava quan l’equip jugava a Minneapolis, terra de llacs, un altre concessió a aquest desarrelament.
Esport, bàsquet… sí, però també Geografia humana de primer ordre.
Els Celtics són els millors! Bird 4ever!
I els Pistons els segons millors!
“Me gusta el basket, no me gusta Pau”