GAZA
Malgrat que el govern israelià ha assegurat que els objectius eren minuciosament escollits, fet que tothom posa en entredit, el fet que Gaza sigui la zona amb la densitat de població més gran del món -un milió i mig d’habitants en 350 metres quadrats- fa que barris sencers s’esfondrin com un castell de cartes amb cada impacte de canó.
Per afegir més brou a l’assumpte, ahir a la nit, començà l’ofensiva terrestre. Després de dies de bombardejos sistemàtics, infanteria, tancs i helicòpters coordinaren l’entrada a Gaza. Feia dies que el Tsahal (exèrcit israelià) havia mobilitzat milers de reservistes (a Israel, en acabar la mili, passes a ser reservista i et poden cridar en qualsevol moment). Deu mil soldats es concentraven a la frontera.
L’escalada bèl·lica sembla que anirà a més. A centenars es contaran les víctimes civils. Israel està disposada a treure’s Hamàs del damunt davant la ja acostumada apatia de Mahmud Abbas, cap de l’Autoritat Nacional Palestina, algú que compta molt poc a la zona. S’aniran destruïnt edificis i més edificis, aniran morint civils i més civils.
La vulneració de la treva per part de Hamàs, ha estat una excusa que Israel necessitava com aigua de maig. I el fet que es donés en aquestes dates, no ha pogut ser més escaient. Dos fets s’han de tenir en compte:
El primer, que el primer ministre israelià Ehud Olmert, ha de fer front a diverses acusacions judicials i les properes eleccions del dia 10 de febrer no li són gaire favorables. Presentar-se com un home fort i decidit, ajudaria (recorden un tal Putin què va fer amb Txetxènia?), molt més quan l’acció del Líban de 2007 fos un fracàs.
El segon, el buit de poder que hi ha als Estats Units. Fins el dia 20 de gener Barack Obama no assumirà el càrrec i el fet que des de l’administració Bush només s’hagi demanat l’alto al foc –Condolezza Rice ni s’ha traslladat a Israel- fa que de moment els jueus ataquin i agafin qualsevol reacció d’Obama amb la feina feta. Obama no s’ha pronunciat i la veritat és que molts creuen que el desllorigador de tot plegat pot estar a les seves mans.
La Unió Europea ha emès un comunicat considerant l’acció d’Israel, com a “defensiva” (????????) i no pas ofensiva. I ni a l’enxufat Toni Blair, no sé quin càrrec especial internacional per l’Orient Mitjà, se li ha vist el pèl. Com sempre la diplomàcia fa els seus grups: Damasc per una banda i Egipte, Aràbia Saudí i Jordània per una altra.
Mentrestant el comptador de morts civils no para. “Hem de protegir els nostres colons dels atacs terroristes palestins”, diuen els de l’estrella de David. Un tanc contra un tira-xines. “L’Autoritat Nacional Palestina, ha d’estar ben armada per combatre Hamàs”, criden els de la mitja lluna –Al Fatah, el partit recolzat per Israel per combatre a Hamàs, lidera ara l’ANP.
I així, amb alguna variació, des de 1948.
Jo sóc solidari amb el poble d’Israel. Un poble que és atacat diàriament per 80 míssils de promig llançats pel govern ultradretà i integrista de Gaza. Un poble que és atacat té dret a defensar-se, com el tenim els catalans i els bascos. Israel té dret a respondre als atacs del feixisme islamista.