GARÇON…!
Li preguntarem, per exemple, si passar-se més de divuit hores de cara a la paret mentre et claven cops amb una manta, per no deixar marques, durant quatre dies, incomunicat, és viure sense por. Li preguntarem si fer-te fer flexions damunt d’excrements, després de submergir-te repetidament el cap en una banyera, és sinònim d’existir sense temences. Li preguntarem si mullar-te tot el cos i penjar-te uns electròdes als testicles per descarregar-te més de tres-mil volts, vol dir fer la viu-viu sense paüra. Li preguntarem si clavar-te cops de guia telefònica a les costelles mentre et diuen que a l’habitació del costat estan violant a la teva companya, malparlant del teu país, és el mateix que transitar per aquest món sense cap pànic.
Tot són preguntes que ens hagués agradat tant que el nostre Super Jutge del Món Mundial preferit, hagués fet ell mateix als més de 60 independentistes detinguts el juny 1992 i que van comparéixer davant seu…! Pels qui vulguin saber moltes de les preguntes que s’han quedat al tinter, remetre-us al llibre de David Bassa L’operació Garzón. Un balanç de Barcelona 92 (Llibres de l’Índex, Barcelona 1997) tot esperant que aquells senyors d’Estrasburg, també el llegeixin i també vulguin afegir-se a la nostra set preguntaire, encara que sigui per estirar una mínima resposta, un pedaç al silenci vergonyós que encara empassen tants, en la darrera gran actuació als Països Catalans, del nostre Super Jutge del Món Mundial preferit.