Els dies i les dones

David Figueres

GABRIEL FERRATER A SANT CUGAT DEL VALLÈS

De vegades, a la vida, et trobes agradables sorpreses que prorroguen un xic aquelles ganes impetuoses d’engegar-ho tot a rodar . Ja sé que sona a tòpic i a introducció suada, però aquest matí, he gaudit un d’aquests motius per creure que no tot està perdut.

Ara no recordo com, però havia arribat a les meves orelles que a Sant Cugat del Vallès s’havia preparat una exposició sobre Gabriel Ferrater. Concretament a la Casa de Cultura, al cosat del monestir. He treballat una mica en el món de la gestió cultural i sé per  experiència que de tot en diuen exposició, però tractant-se de Ferrater i aprofitant que tenia el matí lliure, he agafat els Ferrocarrils de la Generalitat i a Sant Cugat s’ha dit; encara que fossin quatre plafons mal posats i quatre fotocòpies, sempre és un plaer retrobar-se amb el poeta.

 

La meva sorpresa, ja us dic, ha estat majúscula en trobar-me, ja d’entrada, un penell amb una fotografia inèdita del poeta reusenc feta per Roberto Ruberta al seu pis de Sant Cugat el 1969 i que obria l’exposició que han titulat els responsables de cultura de la població vallesana amb l’ajut de la ILC “Gabriel Ferrater, pintura, poesia, lingüística” i que clou l’any del llibre. Res de tronades vitrines, res de testimoniatges esgrogueïts, doncs.

Com indica el títol, la mostra repassa aquestes tres passions ferraterianes per aquest ordre. Al primer espai, dibuixos del propi autor homenatjat i retrats de J. M. Martín, de l’època de quan Ferrater feia de crític d’art a “Laye” -res de còpies, dibuixos originals!.

Al segon, la poesia; tema estrella: originals seus retocats per la censura, els primers temptejos poètics a Cuadernos Hispanoamericanos (1959) i als Papeles de Son Armadans (1960), entre d’altre material i poemes que Ferrater dedicà a  Isabel Rocha, Helena Valentí, Jill Jarrell, Marta Pessarrodona i Júlia Samaranch. Els poemes estan emmarcats en plafons diferents amb les respectives fotos de cadascuna de les dames. Elegant manera i única en tota l’exposició d’al·ludir al component mític que a vegades ha fet tant de mal a la memòria de Ferrater.

Clou la proposta l’apartat dedicat a la lingüística amb nombroses cartes de Carles Riba, Josep Pla, J. V. Foix, Borges o Vinyoli, entre d’altres. Agendes plenes, amb aquella lletra pulcre de dés com canyes de pescar a punt de ser llançades a l’embat dels peixos amb tot d’anotacions sobre fonologia i gramàtica.

Als esquemàtics apunts que dono, cal dir que tot plegat es complementa amb abundantíssim material gràfic extret directament de l’arxiu familiar -Jordi Cornudella, marmessor literari del poeta, n’és el comissari- una disposició espacial àgil, directe i sòbria, amb l’afegit de la possibilitat de veure digitalitzada les galerades dels seus llibres, escoltar la veu del propi Ferrater recitant el “Poema Inacabat” o la possibilitat de rememorar l’edició de “Trossos” (TV3) dedicat al gran intel·lectual, fa la resta. El catàleg també és d’una gran factura.

Per qualsevol que admiri o li interessi la figura de Gabriel Ferrater, sisplau, sisplau, sisplau, ha de fer camí a Sant Cugat del Vallès i perdre-hi un parell d’hores, no gaire més i gaudir d’aquest exposició tan ben posada. Hi ha temps fins el dia 28 de febrer.

Fa anys que des de Sant Cugat del Vallès, la figura de Gabriel Ferrater ha près una especial significació. El premi de poesia que porta el seu nom i ara aquesta exposició que no pot considerar-se d’altre manera que no sigui com a un bell acte d’amor, són dignes d’elogi. Jo que sóc reusenc, no puc fer altra cosa que rendir-me davant l’evidència a la ciutat on va néixer, ara el nom de Gabriel Ferrater, tret dels heroics esforços de la gent d’Òmnium Cultural del Baix Camp, tan sols és el nom d’un institut de batxillerat i d’una plaça i poca cosa més.

Des d’aquest humil bloc, que al capdavall té títol ferraterià, em proposo que la gent s’assabenti de l’existència d’aquesta magnífica exposició i que no se la perdi i de retop que serveixi perquè no només la puguin gaudir la gent de Sant Cugat, sinó que viatgi, almenys, a Reus i a Barcelona perquè rebi la difusió que es mereix la proposta i la figura de Gabriel Ferrater.



Respon a Jordina Punt Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ferrateriana per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent