Llegeixo al Diari de Balears que la UIB exposarà a l’Edifici de la Riera a Palma, fins el dia 28 de febrer, una exposició sobre Gabriel Ferrater. L’exposició és la mateixa que es va poder veure fa un temps a Sant Cugat, organitzada per aquest mateix ajuntament i amb Jordi Cornudella, expert coneixedor de l’obra ferrateriana, com a comissari. L’Àlbum Ferrater que va confegir amb la Núria Perpinyà, encara és una bona manera d’introduir-se en l’obra del reusenc.
Aplaudeixo la decisió de la Universitat de les illes. En el seu moment ja vaig dir què em semblà l’exposició. La mostra és tot un encert: tants pels ferraterians, que podran descobrir-hi algunes joies ocultes, com pels qui no n’hagin sentit a parlar mai gràcies a un sentit didàctic indubtable.
En Biel Barnils al seu bloc, va donar notícia d’una de les darreres aportacions més interessants a la figura de Ferrater. La crítica de Gabriel Ferrater de Jordi Julià. En recomano un altre del mateix Julià: El poeta sense qualitats. Escrits rigorosos molt allunyats de la “lleugeresa”, per ser fins i educats, amb què Justo Navarro, va escriure una pseudo-novel·la execrable a partir de les peripècies vitals de poeta.
En la refundació que vol emprendre la Institució de les Lletres Catalanes, on l’alliberament de certes tasques la farà centrar-se en la difusió de la nostra literatura, caldria pendre nota de no deixar escapar aquesta exposició i fer que es pogués veure almenys a Barcelona i Reus, les dues ciutats de Ferrater i perquè no, arreu dels Països Catalans.