FUM
Una temporada, d’adolescent, em recordo capficat en una decisió que havia près i que llavors hem semblava transcendental: havia decidit fumar.
Va ser una decisió purament oportunista. A mi, això d’omplir-me els pulmons de fum, no em feia ni fred ni calor. Però podies convidar a les noies. Els repetidors et miraven amb un cert aire de fraternitat i deixaves de ser objectiu dels clatellots sistemàtics. Ells en deien collejas.
Fumar em va semblar, ben aviat, però, una feina força àrdua. Requeria massa concentració.
Despistat com sóc, deixava paquets i encenedors per tot arreu. Els cigarrets se m’apagaven i em queien de les mans. Que si l’estisora, que si fumar amb la dreta, que si fumar amb l’esquerra, que si les anelles de fum amb la boca, que si la "correguda del camell"…
Tot el que envoltava el món del tabac i jo no vam casar. Aviat en les tancades als lavabos vaig començar a ser un fumador passiu, amb més asma que esma. Vaig oblidar que fumava.
Davant els repetidors ho feia veure -tampoc era qüestió d’exposar les meves cervicals. Davant les noies vaig descobrir que tenia més ganxo explicant que era un fumador negat, que no pas convidant-les a un pitu.
Avui en dia, no faig fàstics a un puret holandès els dies de festa, amb el cafè. Com tampoc deixo de fer una pipada si rula un porret. Fins i tot m’atreveixo amb els cigars.
Fugir de la crema insensata de tabac. Assaborir la blavor del temps que passa entre el filet grisós fent la dansa del ventre. Saber que tot es consumeix. Que si el tabac t’escurça la vida, el fum de cada xuclada pensant en coses de veres, te l’allarga.
Contra follies prohibitòries, aquell tros de món…
FUM
Fum, ingràvid volum, colom dispers.
Fum, grisor sense pes, estel malmès.
Espai que és sols inspiració
Per poetes de ciència ficció.
Aquell tros de món on no hi ets tu és
Fum, allunya’t de mi, no vull el teu mal perfum,
Fragància de mort, cel sense sort.
Encara que sembli mentir
I als mapes no ho marquin això,
Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.
Ets tu l’únic cos, l’únic so que vull sentir
Quan pari el temps
I un món negre em tanqui els ulls
I una suau brisa em converteixi en
Fum, ingràvid volum, colom dispers.
Fum, grisor sense pes, estel malmès.
Espai que és sols inspiració
Per poetes de ciència ficció.
Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.
Qui ho vulgui ja ho pot contradir,
Que ningú pot sentir-ho per mi.
Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.
Lax’n’busto (Morfina)