FULLS DE “L’ARBOÇ” (II)
M?aixeco a una hora més que decent. Surto a fora amb lleganyes i tot. El cel potser ens vol dir pluges o només està atapeït de zenc per caprici. No tenim televisió i no en sabem ni en necessitem les prediccions. Estesa de boirinades al fons de la vall. Entre els pins fumeroles compactes espessegen l’esguard. Un tomb per allò que ahir només era nit. Ara ja és un saüc malalt, desnerit. Un hort d?arrenglerats cogombres, pebrots, carabassons, cebes? Un parell de plantes de maria. La mateixa amabilitat de la casa la trobo en aquest bocí de terra amablement establert. L?herba és encara plor de rou.
La ?Mel? em ve reclamant festes. Consenteixo en gratar-li la panxa malgrat l?autopista zoològica d?insectes en operació retorn que hi transiten. Escolto. El silenci es bada pels esgarips guturals del bosc. La bomba d?aigua llença uns crits sincopats. Queda perfectament encabida en la banda sonora de tot. Una figuera de moro, ara. També un parell d?olivers. Rotllanes d?espígol i de menta. Atzavares de llengües dentades.
Senderols fressats de pinassa pèl-roja ens portarien a la civilització. Ens la fem nostra, a dins, desenredant-nos de la son amb cafè, te, formatge i fruita. L?amo del mas es fa ell mateix el pa. El fet de coure?l constitueix el principal esdeveniment social de la setmana pels habitants dels masos del voltant. És un pa de molla absent. Atapeït. Rodó. Me l?imagino mormolant improperis a baguettes de filferro esblaïmades.
No ens hi entretenim. Sota el porxo gairebé cobert de parra, comencem a treballar. Agraïm el tendal boirós que ens aixopluga del sol. La primera presa de contacte amb els textos prèviament llegits. En separem els que a tots dos ens van enamorar. Anem apuntant les possibilitats dramàtiques de la resta.
Enllestim més aviat del què ens pensàvem. Els que ens van robar el cor constituiran l?esquelet. Revisem textos descartats de cara a donar-los una segona oportunitat. Pocs ho mereixen. Entre tots dos, ens hem fet al cap una idea subjectiva de què no volem que esdevingui el projecte. Suggerir més que no pas dir. Agraeixo la seva experiència tetral. Pensar en escena sempre se m?ha fet complicat. No hi tinc tirada per natural.
Dinem més de l?hort. L?inventari és en general poc agraciat físicament. Però el ball d?aromes i gustos i textures, els dóna butlla a l?instant. Què lluny que som de les corporeïtats aigualides quotidianes! Barregem uns iogurts amb unes fulles de menta collides directament i picades. Una bona salsa per a l?amanida. Una mica de peix. Continuem regant-nos amb el Priorat. Sobretaula de cafè, marialluïsa i puro. La copa s?ha quedat pel camí. Ens donem les hores primeres de la tarda d?esbarjo. Llegeixo. Escric. Capcinejo. Bado.
A quarts de set tornem a clavar els colzes. Els textos elegits per a la glòria els ataquem directament emplaçant-los ja un espai escènic que encara desconeixem quin serà. Es deixen desmanyotar sense queixes. En deixem l?essència i en descomponem la part narrativa per fer-la moviment interpretatiu. Ocupem el mateix despatx que al matí. Idèntic parasol. Un medalló blanc és el sol rere les nuvolades.
Ens barallem creativament parlant fins a quarts de deu. La llum comença a fer olor de vespre. Enretirem la paperassa. Una truita amb bleda i carabassó degradada per una tria equivocada de paella a revoltat ras. Escapcem uns fulls d?enciam amb uns tomacons escanyolits però d?un perfum intensíssim. Bullim una mica de pasta. Apurem el vi. Sota el llençol fuat d?estrelles que només podem intuir, la fem petar. Ens prestem als rituals d?exorcismes fraternals. Un inventari de noses sense aprofundir massa ni fer-nos-hi sang però deixant el vi just per demà a dinar. A dins, encara passarem la feina feta a l?ordinador. El primer borrador del guió. Un parell de tasses fumegen infusionada benignitat tranquil·la i plena.