Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 3 de maig de 2006

FOC

Malgrat l’abril, la casa erta de fred. Encendre foc és plantar bé els buscalls prims al fons de la llar. Un triangle ben fermat. Compacte. Rebregar un parell de fulls de diari del suplement d’esports. Encendre’ls. Esperar que la flama comenci a engolir lletra i pilotes i titulars cridaners. S’ennegreix l’escorça. Dos dits punxeguts estisoren el bitllot de carabassa roent. A vegades blaveja.

Ara s’apaga. Un altre full. Crepits i santornem-hi. La fusta ja pren però no s’acaba de decidir. Més paper. Una senyora flama, per fi, hostatjada al tronc. Una glopada de fum: perbocada grisosa que enutja narius. Estossecs. Branda el foc com una mà estesa en cinexin. Un guant de vermells torra els líquens abans grocs. Surfistes a punt de ser engolits per l’onada, lliscant entre els xaragalls que el temps ha esculpit a l’escorça dels ascles.

Un tió gros com una làpida. Pataplam. S’abalteix la flama. Però s’hi posa de pressa i vigorosa l’acarona, el llepa i el comença  consumir. Els primers brancalls ja són brasa amb ròdols de cendra. Són petites ciutats bategant de llum. Hi ha un projecte d’esfondrament. Falsa alarma. S’aclofa el tambor entrat en fustes. El foc el va amanyagant per fer-li més suportables les incerteses.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent