FANTASIA
La cua arriba fins a fora, al carrer. Malgrat que les dependentes despatxen sense encantar-se, hi ha massa gent. No hi ha gaires forns oberts el diumenge. Entra un home de mitjana edat, ben clenxinat, amb una visible corba de la felicitat tibant-li un pullover blau marí.
Fa una indicació a una de les noies. La noia deixa el què està fent i l’atén. Un parell de somriures després, ella es treu el davantal, surt de darrera el mostrador i fa que l’home la segueixi. Tots dos baixen per unes escales que hi ha tot just al costat de les xapates i les barres de pa sense sal.
No sé si la dolenteria s’apodera d’alguna altra de les persones que estem esperant tanda. Sigui com sigui, la meva imaginació s’apressa després d’observar el cartell a l’entrada on s’hi pot llegir: "Se hacen capuchinos, suizos i descafeinados".
Deu minuts més tard, el mateix home d’abans, torna a pujar les escales: penjant del seu dit índex, el que sembla un tortell molt ben embolicat, posa fi a les meves fantasies luxurioses. Darrera puja somrient la noia.