Els dies i les dones

Aquests dies em trobo renovant el meu estol de dependents. Haver canviat de pis i de barri, m’hi obliga. De moment, el tema supermercats, no el tenim definit. Jo sóc dels que trien els llocs, no per la seva professionalitat, sinó per la qualitat dels personatges que hi habiten i el joc que em poden donar.

Al que ha sofert el primer estudi, hi ha un subjecte que, portant el mateix uniforme que la resta de treballadors, afegeix a la seva vestimenta, un barretet de palla. Parla arrossegant les vocals, diria que és cubà. Un altre fet destacable d’aquest senyor és que sempre està assegut o recolzat d’alguna manera. Em té el cor robat. Sembla un d’aquells passavolants que abans, a les merceries o als colmados, es podien trobar fent tertúlia; només que aquest personatge és un treballador més i sembla que el paguin per no fer res.

A l’estanc m’hi ha sortit un doble del Santi Faro, el periodista aquell de la teletrés que va començar fent de dijei i ara es dedica als esports. No sembla massa professional. Una de dos: o t’atèn parlant pel mòbil o surt d’una habitacioneta on sembla que atengui assumptes de la més vital importància. En ambdós casos la teva demanda d’aquells artefactes cilíndrics que es xuclen i treuen fum, sembla que esdevingui una intromissió inacceptable en els seus quefers importantíssims. Afortunadament, com que fumo només encabat de dinar, no l’hauré de destorbar gaire.

Amb el tema farmàcia, de moment la tria ha vingut per eliminació. Una senzilla capsa de gelocatils (mmmmm…) ha servit perquè la dependenta, clavada a la Roser Capdevila, la creadora de les Tres Bessones, però amb el cap més petit, com xuclat, em despatxés amb una cara de fàstic indescriptible. Bruixa avorrida de la vida i del món. Ella s’ho perd. He anat a parar en mans d’una noieta més eixerida que un pèsol amb els ulls a joc a amb l’hortalisa, que en demanar una altra capsa de gelocatils (em va fallar la imaginació) va preguntar-me amb un somriure d’orella a orella: “…la vols de les grans?” i jo vaig ser feliç i vaig dir-me cap a mi mateix: això és el començament d’una gran amistat.