ÈXITS I FRACASSOS
No sé quanta gent està disposada a trobar-se en aquesta situació. En l’àmbit privat, en el públic i també en el literari. Publicar un llibre cada dos anys, o cada cinc, suposa diluir la possible dosi de fracàs en el temps. L’article quotidià afavoreix una concentració molt forta de crítica.
M’invento les proporcions, però l’exemple val. L’article que he publicat avui és, a parer d’un 6% de lectors, un dels millors que he escrit mai. Per a un 14% dels qui l’han llegit és un article francament bo. Per a un 45% es tracta d’un article correcte. Per a un 24% és mediocre, per a un 10% és francament dolent i per a un 5% és un dels pitjors articles que he escrit mai.
Aquestes són les diverses valoracions que els lectors faran de l’article d’avui. Però atenció: que es publiqui demà -sobre un altre tema, redactat en un altre estil- mereixerà aproximadament els mateixos percentatges d’aprovació o refús. I això cada dia.
(…)
Jo penso que és bo, psíquicament, admetre que en tot allò que fas hi ha una dosi inevitable de fracàs. No sempre en tindràs la culpa tu. Ni aquell lector ni l’altre. Senzillament, tu escrius com et sembla i els altres tenen el dret de llegir-te a la seva manera -de tantes maneres diferents com lectors”.
És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l’escolti !!bones festes!!
Fas bé de portar fins a can Vilaweb aquesta reflexió d’un home tan seré, honest i franc com n’Espinàs, alhora tan incansable treballador i a parer meu prou optimista.
A tots/totes ens cal acceptar la dosi de fracàs, d’interpretació diversa, d’error i d’encert, sense dogmatismes, ni deixar l’ofici ni l’exercici tampoc.
Gràcies David, per molts d’anys d’ofici i de benefici