EX LIBRIS
La llibreria, normalment buida, avui és plena a vessar. Hi ha mares amb els seus xiquets i alguns vailets tots sols. També s’ha afegit, rere el taulell, un llibreter més. Em conforta observar, com al fons, a la secció infantil, una altra mare amb el seu fill a la falda, fa la tria del millor conte aliena al brogit. Hi ha cua per ser atès, cosa inèdita, també, en aquest establiment. No em fa res. No tinc pressa. Normalment, no puc tafanejar a les lleixes. Ara ho podré fer.
Els llibres, ordenats alfabèticament, són gairebé tots, novetats. En fullejo algun, però amb un interès circumstancial. Els xavals van dient, llista en mà, el material que necessiten. Hi paro atenció només per veure quins llibres de lectura els manen de llegir. Però es veu que això ja no es porta. Les mares s’esglaien en veure el preu d’una llibreta d’espiral. ¿Com pot ser que es faci pagar aquesta barbaritat per un mapa mut? Els nens es miren les seves progenitores amb cara de desconcert.
Ara, la màquina enregistradora no imprimeix el tiquet de compra i una mare, es queixa. Trobo desproporcionat l’enfadament. Porta estona esperant. Els llibreters, amb el temporal i tot, no donen l’abast. Afortunadament, el galliner no s’esvalota i les aigües tornen a mare de seguida. Van despatxant la gent que va al meu davant fins que em toca a mi. Llavors, jo, cito Paul Auster i Philip Roth. El llibreter auxiliar, el que m’atèn, obre els ulls com dues taronges. El mal tràngol de la falta de tinta de l’aparell, li passa de cop.
Diligent, va cap a les lleixes i me’ls porta tots dos. La novel·la d’Auster me la porta en castellà. Pregunto si la tenen en català. Em diu que sí, el canvia i me’l porta en la meva llengua. Pica tots dos preus a la màquina i en imprimir el tiquet, s’esglaia adonant-se que el paperet surt totalment en blanc. L’ànim insuflat per la meva comanda, inusual m’imagino en aquestes dates, queda en un no-res.
A mi tot plegat em diverteix molt. En dirigir-se’m per dir-me el total de la meva compra, compungit, el llibreter em pregunta si necessito el tiquet. Li dic que no cal. Veig que torna a tenir color a les galtes. Em posa tots dos llibres en una bossa de plàstic immensa. Al fons, la mare, encara cerca la millor lectura pel seu petit.