ESTÈTICA
Quan va aparèixer la notícia que el Sr. Joan Puigcercós havia estat votat com el segon parlamentari més sexi a la Villa i Corte, vam ser molts els que vam aplaudir aquesta sàvia decisió, encara que només fos per demostrar que la gent independentista podem ser fins i tot guapos.
La prova que els encarregats de la imatge d’ERC no van prendre nota del resultat de tals transcendentals eleccions, la tenim avui amb la foto que podeu veure a la vostra esquerra. El protagonista, el Sr. Joan Puig, diputat també d’ERC en plena activitat política.
El Sr. Puig participava, aquest matí, juntament amb d’altres polítics de les illes, en un acte que es feia a la casa que el Sr. Pedro Jota Ramírez té a Mallorca. Es protestava pel suposat incumpliment per part del director del Mundu de la legislació estatal de costes al seu xaletet. Donat que sembla que bona part de la finca ocupa sól públic, els polítics han decidit entrar-hi i fer unes pomadetes.
D’acord, d’acord, sabem que el Sr. Puigcercós és més de muntanya que no pas de mar. D’acord, d’acord, sabem que el Sr. Puigcercós donada la seva significació dins el partit -encara hi ha classes- no pot prestar-se a aquest tipus de reivindicacions. Ara, preu per preu, els que pensem que no hi ha ètica sense estètica, haguéssim preferit veure el tors nu i suposadament exhuberant del Sr. Puigcercós, que no els sacsons retuts per les lleis de Newton del Sr. Puig, amb tots els respectes.
En un món dominat per la imatge, el Sr. Puigcercós encarna ara el fadrí ben plantat -de jec de vellut- que es rifen les millors pubilles; el segador que mou la dalla amb la mateixa gràcia que branda la llengua; el Manelic que s’endú totes les Martes i pot amb tots els llops. Més que res perquè sembla que hi ha hagut estossinades amb els segurates de la finca davant l’atenta mirada d’uns quants d’aquests que pelen gent a les seves casernes, que de paisà, no es volien perdre la festa.
Es preferible la normalitat, la coherència i el reflex en la vida quotidiana.