Esborro missatges del mòbil. Esborro correus electrònics. Les pantalles van desbrossant-se al ritme d’una indulgència cada vegada més flexible. Em dono a la lectura pacient abans de fer-me’ls desaparèixer: provo d’encabir-los en el context en què es van donar.
Fa deu anys, per exemple, les úniques paraules que haurien deixat empremta del moment, haurien estat les ratlles als meus dietaris o els poemes que haguessin volgut treure el cap. Ara, hi ha tot un embalum de lletra impresa en diverses pantalles que em complementen.
Per primera vegada, el material subjecte a fer-ne literatura, no és eteri; no s’ha de caçar al vol del record, sempre mentider i supeditat a les necessitats del moment. Hi ha retalls de conversa que em donaran les paraules justes. Hi ha dates que confirmaran les estacions. Hi ha hores que donaran notícia del dia o de la nit.
Que vulgui fer-ne cas, ja serà tota una altra història.