El pare fa asseure tots tres xiquets als seients del costat mateix de la porta. Els que tenen una taula al mig amb ales que es despleguen. El tren es posa en marxa.
Treu uns fulls de paper i uns llapis de colors i els reparteix. Dos d’ells s’hi posen: "així podrem ensenyar a la mare tot el que hem vist". Amb el més petit, es posen a mirar un de tants mostraris de joguines que ennueguen les bústies aquests dies: ben poques coses s’escapen del llistat als reis.
En arribar a la secció de les bicicletes, el pare diu: "de bicicleta ja en tenim, no?", però el nen agafa la mà del pare que vol passar de pressa els fulls i mirant-lo de fit a fit, un somriure maliciós fa: "sí, però es trencarà".
ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons…
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se’n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d’or,
mirra, encens?