Els dies i les dones

David Figueres

… ES TRENCARÀ

El pare fa asseure tots tres xiquets als seients del costat mateix de la porta. Els que tenen una taula al mig amb ales que es despleguen. El tren es posa en marxa.

Treu uns fulls de paper i uns llapis de colors i els reparteix. Dos d’ells s’hi posen: "així podrem ensenyar a la mare tot el que hem vist". Amb el més petit, es posen a mirar un de tants mostraris de joguines que ennueguen les bústies aquests dies: ben poques coses s’escapen del llistat als reis.

En arribar a la secció de les bicicletes, el pare diu: "de bicicleta ja en tenim, no?", però el nen agafa la mà del pare que vol passar de pressa els fulls i mirant-lo de fit a fit, un somriure maliciós fa: "sí, però es trencarà".



  1. ELS REIS

    Aquesta nit han passat 
    i han posat la mà als balcons… 
    Els somnis dels infantons 
     han granat. 

    Cap a Orient se’n van tornant 
    a llur reialme confús, 
    a regnar-hi tot pensant 
     en Jesús. 

    Heu sentit avui el cor 
    matinejador dels nens? 
    Heu sentit el rastre d’or, 
     mirra, encens? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent