ENGRUNES
Un dels llibres que va fer que perdés una mica la por a això de l’economia va ser "Les conseqüencies econòmiques de la pau", de John Maynard Keynes. El personatge sempre m’havia seduït per la seva barreja d’intel·lectual seriós i proscrit baliga-balaga al costat del grup de Bloomsbury.
Publicat el 1919, conté afirmacions prou contundents contra la maleficiència de França contra una Alemanya derrotada després de la Primera Guerra Mundial incapaç de poder aixecar el cap i pagar allò que se’ls exigia en el vergonyós Tractat de Versalles.
Les observacions sobre Clemenceau són una delícia: jo crec que Matt Groening s’hi inspirà per crear el seu inefable Sr. Burns.
Avui en dia, parlar d’economia, així en abstracte, fa por. L’associació a tot el que envolta la inversió financera n’ha despreciat tota l’essència que té en quant ciència social; la seva dimensió filosòfica. L’economia, ens agradi o no, ja només vol dir caler. Idees, poques. Les imprescindibles.
Mentre Keynes assistia a les reunions com a representant del tresor britànic, a l’altra banda de l’Atlàntic, la càustica escriptora Dorothy Parker afirmava que les dues paraules més sublims de l’anglès eren: "xec adjunt".
No sé si aquests "Economistes pel No" que recentment s’han ajuntat en clau estatutària, hauran llegit els llibres de Keynes o hauran llegit els llibres de la Sra. Parker, en tot cas, és bo que hi hagi persones que suposadament hi entenen, que diguin que no, que la cosa no millorarà tant com ens volen fer creure.
Sigui com sigui, sense llibertat per decidir plenament què en fem de les nostres virolles, no hi valen ni les grans teories ni els comentaris sarcàstics; les engrunes, encara que ara ens les deixin votar, són sempre, al cap i a la fi, engrunes.
Al bloc d’en Saül Gordillo hi ha un pdf on es veu molt gràficament l’abast de la retallada i la perversitat de les acotacions afegides des de Madrid a l’estatut del 30-S. Ja que el govern i els partits del SI no ens faciliten una comparativa entre la proposta i el nyap que n’ha quedat, suggereixo remetre-hi tots els indecisos o devots del SI CRITIC. Passa-ho, si ho trobes avinent.