ENCENDRE’NS LES UNGLES
L’aturada ha anat bé. Convé, de tant en tant, prendre distància amb les coses per veure si en tornar-hi, continuen senceres, amb la importància i presència que un dia els vam donar.
Desembalar poemes i músiques ha estat senzill. Una fina capa de pols de molts dies. Passar el plomall. Anar trobant el to, el ritme, les pauses, mentre la guitarra va retallant el silenci amb notes sabudes. Redescobertes, però.
Dir-te’ls, els poemes. Dir-los, els poemes. I com sempre, tancar el cicle amb la recepció de la feina feta.
Amb les ungles enceses de la nit, continua la seva marxa. A més estem d’estrena: per tal de poder reunir en un sol lloc tota la informació referent a l’espectacle, hem estrenat un bloc per tenir-ho tot endreçat.
Us animo a fer-vos-el vostre.