EN GRIS
Em va passar El laberinto del Fauno del Guillermo del Toro. L’altre dia me la vaig mirar al devedé. No em va desagradar. Una mirada original a tot el desori de la guerra i del franquisme posterior. Hi ha un moment que el faune diu a la nena protagonista: "… heu de lluitar perquè l’oblit no us pugui véncer". La nena, en teoria, és una princesa de conte de fades que no recorda que ho és i ha de superar una sèrie de proves per tornar al seu reialme. La pel·lícula fa ús de manera molt original d’un joc de miralls: el que passa a la realitat amb allò que la nena necessita creure fugint a un món imaginari on cada fet tingui una resposta.
És curiós perquè aquest dies m’he empassat en menys d’una setmana l’extraordinària Les veus del Pamano del Jaume Cabré. També m’havia passat. La Guerra Civil altre cop, aquest cop al Pallars. Més enllà dels fets propis de la trama, aquesa voluntat de fer incidència en la grisor d’aquells anys concentrat en les revenges d’un petit poble dividit entre vencedors i vençuts.
Darrerament el tema de la Guerra Civil ha estat utilitzat per diversos escriptors catalans donant lloc a grans novel·les. A l’excel·lent llibre de Cabré afegir-hi País íntim de la Maria Barbal i Pa negre de l’Emili Teixidor. Tots tres llibres saben captar l’atmosfera de l’opressió emplaçant els personatges ni en la rotunditat del blanc ni en la rotunditat del negre. Tots, qui més qui menys, transiten en aquesta grisor que hi ha enmig procurant senzillament sobreviure.
Que la literatura sigui sensible a aquests exercicis crec que és una gran cosa. Als fets històrics més o menys objectius, la crossa d’aquesta tríada de llibre -n’hi ha més, segur- que permeten recrear quina era l’atmosfera del moment, matisar l’exaltació, dotar a la Història d’un complement suggestiu que no ens faci oblidar, que ens sàpiga parlar amb la veu de les persones, no pas dels historiadors, de les petites històries que a tots, malgrat els anys transcorreguts, encara ens esquitxen amb la proximitat de record dels avis o dels pares.
Les veus de Pamano, un llibre d’obligada lectura a les escoles (encara que pels estudiants de avui en dia és una mica grós), per entendre una mica la guerra civil, no em d’oblidar-la i fer memória als que venen.
Salut i república !!!