Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 27 d'agost de 2006

EN CONTES D’ESTIU… (X)

… I TU PARTIRÀS

                                                                 Per a l’E. i l’O.

Quan l?estiu és a les acaballes l?Helga es posa trista. Sap que es tornarà a quedar sola. Totes les nenes dels apartaments ?Vistamar? de Malgrat, tornaran a casa seva. Han de començar el col·legi. ?És la vida, Helga?, li ha dit la Jeni. És de Saragossa i son pare la crida per marxar, emprenyat com una mona. Cada any l?Helga pregunta a algú altre si pot venir amb ells. ?No t?agradaria allò, Helga?. Fa trenta dos anys que s?està als apartaments tot l?any. N?està cansada. Ella vol tornar a la seva Alemanya natal. ?Algun dia tornaràs, Helga?, li ha dit la Jeni. Enguany el Jonatan, dels apartaments ?Terramar? l?ha convidat a uns quants bidons de calimotxo i li ha posat la llengua molt endins.

L?Helga és una dona de bandera. Però els homes sembla que ni la vegin. Donat que ella no en pot treure res, es dedica a alliçonar a les noietes dels apartaments. Enguany, les del ?Vistamar? han fet parlar tot el passeig marítim i part del poble. Les mares, esgarrifades, a la piscina comunitària, han comentat que no és normal tot aquella explosió hormonal. Però les noies, fidels a l?Helga, no han badat boca. S?han fet un fart de despatxar guiris ?res d?alemanys, l?única norma de l?Helga-. Farres fins a les tantes veient sortir el sol sense  gastar-se ni cinc. 

L?Helga nostàlgica, recorda la Frida i la Hannah. Van fugir de Frankurt aquell estiu de 1974 amb el Mercedes tronat de la primera. Tota la història del Mundial de futbol que s?hi celebrava els relliscava. L?Helga volia oblidar-se d?un Kurt. L?havia deixat per anar-se?n a Portugal a veure com els soldats posaven clavells als fusells. Cantaven com a  tres boges el ?Goodbye my love, goodbye? de Demis Roussos, tot i que ella es tornava boja per ?Angie?, dels Stones. Van resseguir tota la Costa Brava deixant-se repassar per tota aquella colla d?homes que se les miraven amb ulls esbatanats.

 La Hannah estava enamorada del tenista Björn Borg i quan anava borratxa, preguntava a tots els morenos que es trobava, si eren de Suècia. La Frida, més intel·lectual, va trobar que la dimissió de Nixon seria una bona cosa pels Estats Units. Li havia agradat més la segona part de ?El Padrino? que no pas la primera. Va enamorar-se d?un noiet pelut com un goril·la amb qui es passaven hores i hores parlant de la pau d?Israel amb Egipte. L?Helga va conèixer un noi tímid que tenia un Seat 133. La prenia a fer excursions i li ensenyava la Costa Brava. Un dia van arribar fins a Cadaqués.

 De vegades l?Helga no recorda que ja no som al 1974 i explica a les nenes ?les meves nenes, els diu ella- que la princesa Carolina, l?any que ve, ja serà major d?edat. O els dóna un parell de duros perquè li portin un diari. Les nenes se l?estimen molt perquè saben que ha de ser dur per a l?Helga passar tot l?hivern voltant pels apartaments sense poder parlar amb ningú. Saben que a les seves ciutats respectives, les lliçons magistrals de l?Helga, les faran ser les reines de la nit.

 La Jeni li dóna un present. És un cedé amb fados. ?Així podràs recordar el teu Kurt? i l?Helga plora com una magdalena. ?Res de plors, Helga. Tu ens ho has ensenyat.?, li diu, i se?n va amb la seva família embotida dins un cotxe cap a l?Aragó. L?Helga fa adéu amb la mà prement fort el cedé que no podrà escoltar perquè no sap com funciona un reproductor de cedés.

 Recorda quan la Frida i la Hannah van marxar dels apartaments, també. Semblaven molt tristes i no entenia perquè. Ella s?havia adormit i no l?havien despertat. Se sentia estranya. Lleugera. Des del balcó les va veure marxar. Les cridà però no la van sentir. Amb tot, no va sentir la necessitat de sortir dels apartaments. Alguna cosa li impedia de traspassar la tanca.

 El pare de la Jeni, ja a l?autopista, busca alguna cosa de bo a la ràdio. El Dúo Dinámico canta ?El final del verano, llegó…? quan l?Helga pensa si el fet que ella no pugui tornar a Alemanya té alguna cosa amb aquell malson que té cada nit. És al cotxe amb el noi tímid. Ell intenta fer-li un petó i no para atenció a la carretera. L?Helga sempre es desperta just en el moment que el cotxe envaeix el carril contrari i topa contra un altre vehicle.

 (Fi de la sèrie. Tornem a la càrrega blocaire!)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de En contes d'estiu... (2006) per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent