Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 22 d'agost de 2006

EN CONTES D’ESTIU… (IX)

ESGUARDS

                                                                                                                                

                                                                                                    Per a la C. i l’A.

No et pots sentir orgullós de l?actuació d?avui. T?hi volies lluir. Actuaves a la teva ciutat. Aquest Tirèsies avui se t?ha posat travesser. Ja passen aquestes coses. N?has après a contrarestar funcions horroroses amb d?altres d?immillorables. Coses de l?ofici. Després de la funció t?ha vingut a trobar una periodista del diari local. Una entrevista a la celebritat també local. "Passions i desraons? es diu la telesèrie on ara treballes. Estàs segur que si no fos per la tele ni entrevista, ni diari ni res. Com tremolava la nena que prenia notes sense gairebé escoltar-te. Has enllestit de pressa. Havies quedat, li has dit.

Ara no tens més de tretze anys. Portes els cabells llargs. Vols anar-te?n de casa i canviar el món. No suportes les teves germanes més grans. No suportes els teus pares. No vols ni estudiar ni treballar. Fumes i beus. Et passes les tardes amb el milloret de cada casa. "Noiet si continues per aquest camí acabaràs malament?, aquest és el pare. La mare només plora.

 Una de les teves ara estúpides germanes et dóna un fulletó. "Colònies teatrals?, llegeixes. "Podries fer com quan per Nadal fas imitacions de l?oncle Brauli?. És l?única vegada que t?ho passes bé amb les teves ara estúpides germanes. Us disfresseu i feu imitacions dels oncles, tietes i  cosins. T?agrada que et felicitin. "Aquest xiquet serà artista!?, sempre diu algú. T?hi apuntes. No tens res millor a fer.

 T?enamores de seguida de la monitora tot i que no t?ho reconeixes fins més tard. Et treu de polleguera perquè tu et fas el mil homes i ella ni cas. No entens quina utilitat tenen tots aquells jocs idiotes. Tu no participes en cap. Que no havíeu de fer teatre? Només t?afegeixes al grup quan ella t?ho ordena. "Ets aquí perquè vols. Si vols marxar, adéu; però si et quedes, qui mana  aquí sóc jo, marrec?. L?estira i arronsa dura les dues primers setmanes. Et fa mal això del marrec. Després els exercicis idiotes ara ja us toca fer petites improvisacions. Et corca un cuc estrany per dins quan et toca a tu. Els companys t?aplaudeixen. Ella només diu: "no està malament, marrec?.

 La darrera nit la monitora us porta a unes carpes a prendre alguna cosa. Ella riu quan tu demanes una mitjana. "Vols dir que te l?acabaràs tota, marrec??. La passejaràs amunt avall durant tota la nit. Jugueu a tapar-vos els ulls amb una bena i a endevinar qui us ha besat. Una rosseta amb grans és la primera. Tu no endevines qui és. Anys més tard et dirà que aquella nit va ser una de les nits més tristes de la seva vida. El bes de la monitora el reconeixes de seguida. Avui s?ha posat perfum. Abans de besar-te, et diu a cau d?orella: "has nascut per fer el fatxenda dalt d?un escenari, marrec. No deixis passar l?oportunitat?.

 La plaça amb l?heroi de la Gloriosa, ara. Baixes pel carrer ple de botigues. La plaça on feien mercat amb les lloses  numerades a terra. T?esperen en un bar. Abans d?entrar-hi sempre t?agrada mirar-la des de la porta. Han passat els anys però tu la recordes tal i com la vas conèixer per primera vegada. Et truquen al mòbil. La rosseta dels grans et pregunta com ha anat. Tu somrius sense dir res. Ella ja sap, doncs, que més val que no insisteixi. "T?estimo?.

 T?acostes a la taula on és ella. Li beses als llavis. "Ui, per aquest petó diria que no m?he perdut res d?excepcional del teu Tirèsies, marrec?. D?ençà de l?accident de cotxe que la va deixar cega ja no et ve a veure al teatre. Tu has mantingut el teu pacte de veure-la cada vegada que actuïs a la ciutat. "La Berta t?envia més petons?. Sempre que et proposen algun paper ella t?aconsella. "Cap proposta interessant, marrec??. Tu li agafes la mà i li dius que sí, que te n?han donat un de molt bo i que necessitaràs la seva ajuda. "Quan de temps tenim?? Hi ha una pausa. "Nou mesos?, respons. "Em sembla que aquesta vegada no et podré ajudar pas, marrec?. Demanes una cervesa i somrius.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de En contes d'estiu... (2006) per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent