Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 30 d'agost de 2005

ELS JOVES

En parla El Campanaret de l’amic Gort avui i després en llegeixo l’article a l’Avui. He tractat una mica la Dolors Oller i em sembla que reduir-la al paper d’intrigant  de palau és desprestigiar una de les intel·lectuals catalanes més lúcides que conec i de retop, llençar no pedres, sinó muntanyes de rocs damunt les teulades de la nostra cultura.

 Ho deia  André Gide el dia 5 de març del 1932 al seu diari:

Alguns joves es declaren els nostres enemics sense preocupar-se el més mínim per saber si no estimem tal volta el mateix que ells estimen, si no ho busquem amb ells. ¿Per què no admeten que podem contemplar els nostres escrits passats amb la mateixa mirada que ells; que, sense renegar de la nostra obra passada, puguem considerar-la sense indulgència?

Es creuen que han de rebutjar el passat per abocar-se al futur. No semblen sospitar que es per estar més a prop d’ells que acceptem ésser desconeguts i avorrits pels de la nostra generació. Al rebutjar-nos, s’empobreixen i es traicionen a ells mateixos.

¡Quin reforç no trobarien, pel contrari, si consentissin en reconèixer com seus a aquells que, encara formant part del passat, s’hi oposen amb totes les seves forces! Doncs és absurd pretendre condemnar, en nom del futur, tot el passat; és absurd no reconèixer aquí, com a tot arreu, una filiació, una continuïtat, i que l’esperit que els anima, més o menys oprimit, mai ha deixat d’existir.

Sempre hi ha hagut, davant als satisfets que s’instal·len en l’època present en la que prosperen, esperits inquiets els quals els turmenta una secreta exigència, als qui no els satisfà en absolut el benestar egoista i que prefereixen la marxa al repòs. La vista d’aquests joves odiadors d’avui em sembla miop. Res envellirà més de pressa que la seva modernitat; només recolzant-se en el passat pot el present agafar embranzida cap al futur.

Dec ser un passat de moda, però a mi de sempre m’han ensenyat a respectar i a escoltar els que en saben més que no pas jo.



  1. Gràcies per llegir-me i per citar-me, compatrici. Jo també sóc un lector regular del teu bloc. Pel que dius de la Dolors Oller no dubto que el Bofill li falta al respecte de manera gratuïta i sense fonament, jo no sóc ningú per opinar-ne, simplement he volgut fer ressò d’un article provocador vinculant-lo amb l’altra crítica a la consellera publicat a la premsa del dia.
    Per cert, m’encanta el teu bloc. No cal dir que reconeixo molts llocs i algunes persones de les escenes que amb tanta destresa evoques. Per mi “Els dies i les dones” és el bloc, almenys dels que conec, de més qualitat literària.

    Endavant i fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent