Els dies i les dones

David Figueres

“ELS DIES I LES DONES” AL SUPLEMENT DE CULTURA DE L’AVUI

He de ser sincer. Fa molt de temps que llegeixo els diaris on-line. Malgrat que no és el mateix, t’estalvies molta palla i pots contrarestar millor les informacions. Amb tot, el dijous és sagrat comprar l’Avui pel seu suplement de cultura. No considero que sigui millor o pitjor que altres suplements, però per mi té un afegit sentimental.

Veureu, el meu avi, va ser un dels subscriptors inicials del diari -no sé si la paraula és la correcta-, vull dir que va ser un de tants catalans que va fer una petita donació extra per finançar l’arrancada del diari. El meu avi era de la generació que va perdre la guerra i sempre que va poder, no va dubtar ni un moment en donar suport a tot allò que volia dir un avenç pel país o per la seva ciutat, Reus.

Sabedor de les meves dèries literàries, cada setmana, m’esperava el suplement, llavors grisós, per ser comentat. Solia passar per casa seva, potser cada quinze dies o així, però a vegades les visites s’espaiaven més del normal. Anar a casa seva i veure el plec de suplements que creixien davant la tauleta, em feia sentir culpable. Me n’havia arribat a emportar fins a sis, una vergonya! A dins, de vegades, hi trobava subratllada alguna frase, algun llibre que valia la pena que em comprés…  

Avui, els del suplement, han tingut la deferència de publicar-me l’apunt que vaig escriure sobre l’acte que es va fer al CCCB en homenatge a l’Anna Politkòvskaia, en l’apartat de blocs de la seva primera pàgina. M’ha emocionat profundament. Primer perquè sempre és bo que et reconeguin la feina feta i després perquè inconscientment he cregut que l’avi l’hauria comprat i que aniria a casa seva i me’l trobaria. Per ell hagués estat un dia especial, tant com ho ha estat per a mi.



  1. També l’he rellegit el teu apunt a l’Avui d’avui, i en paper! Segur que al teu avi hauria donat per bons els diners llençats quan ens van prendre el pèl fent que el diari passés, de ser de tots, a mans d’un que ja s’ha jubilat… Se’n deien –ens dèiem– comptepartíceps dels milers de famílies que hi vam posar tota la il·lusió i la confiança en el primer diari en català publicat "legalment" des de la desfeta de la darrera Guerra d’agressió espanyola contra Catalunya.
    A casa tot el paperam d’aquelles participacions acabà essent reciclat per a empaperar el recambró dels mals endreços…

Respon a enricborras Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent