Els dies i les dones

L’avís de correus era a la bústia. Tot just tornava de Reus de passar les festes. La lletra maldestre del carter no aclaria qui m’enviava aquella carta certificada. Tan sols en podia saber que es tractava d’un "envío especial" de Madrid. No era massa esperançadora la procedència, però com que el mot "Hacienda" no era al costat de la Villa y Corte, les palpitacions no han estat res de l’altre món.

M’he arribat a l’oficina tot just en plegar de la feina. La cua no era considerable. He donat l’avís a una dona boli-bic-cristal-a-la-boca que se l’ha mirat amb indiferència professional. Dins una capsa de puros lligada amb una goma que un altre temps devia nuar les potes d’una au gallinàcia, n’ha tret un altre paper i ha anat cap dins l’oficina. La senyora ha tornat al cap d’un moment. Ja no hi portava res a la boca. M’ha demanat el deneí. S’ha allisat la brusa. L’ha rellegit una, dues vegades i m’ha lliurat un paper per signar. L’esglai ha estat meu quan he vist l’escut de la Casa Real a la capçalera!

Un dels consells que sempre m’havien donat quan ens dedicàvem a altres coses que fer ballar lletres, era que si mai et detenien pel que fos, no firmessis res de res. I ja em teniu a mi davant la dona ara ja boli-bic-cristal-tambor-de-calanda damunt la capsa de puros mirant-me tota "que es para hoy" i jo, intimidat, he engolit saliva, he somrigut i he deixat el gargot que se’m demanava.

Al carrer, la sensació era la mateixa de quan tenies les notes de fi de curs. Sabies que la desfeta era total i absoluta, però no en sabies l’abast real, la quantitat tangible de carabasses. He amagat la carta en qüestió a la bossa. He caminat de pressa cap a casa. Una multa per no pagar una zona blava que potser Sa Majestat tot just havia inaugurat? El fet d’haver enfonsat un veler del meu germà al llac del Parc Samà? Què volia de mi la Casa Real de Su Majestad el Rey? Què????

En arribar a casa, sense treure’m ni abric ni res, he decidit estripar aquell distingit sobre. A dins una carta amb el següent:

"Distinguido Señor:

Adjuntamos un listado con todos los blogs que participaran en el evento"

Dir que m’he quedat de pasta de boniato és poc. Ho sigui que almenys una d’aquells números anònims que alimenten el meu ego blocaire, visita a visita, és la del monarca? Què vol dir exactament això d’"intercambiar impresiones"?

L’altra sorpresa me l’he endut quan en veure el llistat de blogs españoles escrits en llemosí a part del meu, només hi figurava el Marcús, Puig d’en Cama i el del Xavier Mir.

Sense saber si la tal convocatòria és un honor o un desprestigi per aquest bloc i que com m’imagino que els blocs "agermanats" en tal peculiar comesa també hi voldran dir la seva, us emplaço a buscar entre tots la millor resposta a aquesta invitació.