La col·lecció d’àlbums que edita Quaderns Crema, sempre m’ha fascinat. Recordo que el dedicat a Gabriel Ferrater, em fou de gran servei per endinsar-me en el món ferraterià. N’és una característica d’aquests àlbums: fer un repàs de la vida i obra d’un artista afegint-hi imatges i defugint l’erudició fent-ne un retrat acurat, rigorós.
Aquests dies m’he empassat el que Ponç Puigdevall i Javier Cercas van dedicar al Gabriel Galmés. No en sabia gran cosa d’aquest escriptor i de nou, gràcies a la perícia del Jaume Vallcorba, descobreixo un gran autor. Val a dir que el volum és un bell homenatge a un escriptor que va morir massa jove. Manacorí militant, rebé el beneplàcit de la crítica i fou acollit com una de les grans revel·lacions de la narrativa dels darrers temps.
A l’àlbum, s’hi poden llegir uns quants articles seus. Són genials! Algú hauria de recopil·lar-los. De formació anglesa, admirador de Nabokov, se’l posà al costat dels humoristes british. Potser sí, però pel poc que he pogut llegir, hi ha també la veu del gran Josep Maria de Sagarra en els seus articles setmanals a Mirador. En David Madueño en parlava al seu bloc fa uns dies.
Sigui com sigui, maldo per endinsar-me en l’univers galmesià de seguit, de seguit. En recomano la seva lectura fervorosament.